Fou ministre d’afers estrangers als governs Wellington (1828-1830) i Peel (1841-1846). Defensà els principis lliurecanvistes i dimití (1846) després de la derogació de les Corn Laws. El 1852 ocupà el càrrec de primer ministre en un govern de coalició. Dimití el 1855, després d’haver intentat inútilment d’evitar la guerra de Crimea.