La seva poesia va de l’estil de D’Annunzio, amb Le fiabe (‘Les faules’, 1913), al corrent dels Crepusculars, amb Armonia in grigio ed in silenzio (1903), i al futurisme, amb Poesie elettriche (1911), superant totes les influències amb Inaugurazione della primavera (1915). Cal destacar-ne la vena idíl·lica impressionista, plena de color i d’imaginació.