Fou promotor, juntament amb el seu germà Gasparo, de l’Accademia Letteraria dei Granelleschi (1747-62), de tendència conservadora. És autor de Marfisa bizzarra (1774), poema en dotze cants, de Memorie inutili (1797), autobiografia, i de deu Fiabe (1761-65) per al teatre ( Amore delle tre melarance, Turandot, L’augellin belverde, etc), algunes de les quals han estat modernament convertides en llibrets d’òpera.