Participà en la marxa sobre Roma i fou ministre d’afers estrangers (1929-32), de justícia i president de la Camera dei Fasci e delle Corporazioni (1939-43). Membre del Gran Consell feixista, dirigí (1943) la revolta que derrocà Mussolini, però poc després fugí a Portugal, i posteriorment se n'anà al Brasil. Tornà a Itàlia l’any 1957.