Jeroni Granell i Barrera, mestre d’obres titulat el 1835, treballà a Barcelona i a Sarrià. Probablement fou fill seu Jeroni Granell i Mundet (Barcelona 1834 — 1889), mestre d’obres titulat el 1854, director de camins veïnals (1855) i pintor decorador. Féu diverses obres a Barcelona, com el desaparegut edifici d’exposicions d’art de la Granvia (1869), l’altar major de la Concepció (església de la qual dirigí el trasllat al nou emplaçament) (1871-88), el nucli primitiu de l’Hospital del Sagrat Cor (1885), etc, i a Vilanova i la Geltrú construí la Biblioteca Museu Balaguer (1882-84). És un representant típic de la generació medievalista que evolucionà cap a l’eclecticisme. Fou president del Centre de Mestres d’Obres (1879-82). El seu fill Jeroni Ferran Granell i Manresa (Barcelona 1867 — 1931), arquitecte titulat el 1891, féu a Barcelona nombroses cases de pisos de façana modernista. Hom l’ha qualificat de preracionalista i l’ha comparat amb el Hoffman del palau Stoclet de Brussel·les. Sobresurt de la seva obra la despareguda casa Rigalt (carrer de Mallorca 219), del 1900, la del carrer de Lloria 84 (1900), la del carrer de Girona 122 (1903), la del carrer de Pàdua 75 (1900), etc. Associat de primer amb el prestigiós vitraller Antoni Rigalt i Blanch, posà la manufactura de vitralls comuna (que després continuà ell sol) al capdavant de les del Modernisme català; féu els del Palau de la Música Catalana. El seu fill Jeroni Granell i Bartomeu (Barcelona 1892 — 1973) ha estat el continuador de la manufactura, que posteriorment han continuat els seus fills.