i Espectacles i Audicions Graner | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Espectacles i Audicions Graner

Fulletó d'Espectacles i Audicions Graner

pintura pint
Nom amb el qual se celebraren sèries de representacions escèniques i de concerts, promoguts pel pintor Lluís Graner i Arrufí (que abans havia presentat un precedent: les Visions Musicals, a la Sala Mercè).

Els Espectacles foren presentats al Teatre Principal de Barcelona les temporades 1905-06 i 1906-07, i foren dirigits per Adrià Gual, substituït a mitjan 1906 per Modest Urgell. El director musical fou Joan B.Lambert, i les decoracions, d’una gran qualitat, eren de M. Moragas i S. Alarma. Els autors més notables posats en escena foren Molière, Goldoni, Verdaguer, Guimerà i J. Carner, i els músics, Robert Schumann, E. Grieg, G. Bizet, Felip Pedrell, Joan Lamote de Grignon, Jaume Pahissa i Enric Morera. Els èxits més notables foren La Fustots, de Carner, amb música de Schumann, La presó de Lleida, d’Adrià Gual i de Jaume Pahissa, La nit de Nadal, de Casas i Amigó i de J. Lamote de Grignon, i La Santa Espina i La reina vella, de Guimerà i de Morera, que assoliren les 100 representacions cadascuna. Les audicions musicals foren protagonitzades, entre altres, per Paderewski, Risler, Enric Granados, Pau Casals, Joan Manén, Joaquim Malats, Maria Pichot de Gay, etc. Hi actuaren també l’Orfeó Català, dirigit per Lluís Millet, i una formació simfònica dirigida per J. Lamote de Grignon i per Josep Lasalle. Els Espectacles Graner influïren damunt el teatre català posterior, tot i que no assoliren la supervivència econòmica que hom podia esperar de llur presentació atractiva i de l’èxit de públic. Graner hagué d’abandonar l’empresa, que fou continuada uns quants mesos per Antoni Niubò.

Col·laboració: 
MAV
Llegir més...