i Granera | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Granera

Municipi
Moianès

Sumari de l’article

Barri de l’Església de Granera
© Fototeca.cat
Municipi del Moianès, al S de la comarca, on una cinglera en retrocés, la serra de Granera, ataca un sector de l'altiplà.
Població: 
80 h
[2014]
Extensió: 
23 km2

Situació i presentació

Limita amb el terme de Castellterçol (NE), amb els del Vallès Occidental de Gallifa (SE) i Sant Llorenç Savall (S), amb el terme bagenc de Mura (SW) i amb el de Monistrol de Calders (NW). A l’indret anomenat Collet dels Tres Senyors, situat a l’extrem SW del terme, coincideixen tres municipis de tres comarques diferents (Moianès, Bages i Vallès Occidental).

La seva demarcació voreja pel S una petita cinglera, més acusada a la part que termeneja amb Gallifa, que avança i esdevé menys feréstega vers la plataforma estructural del Moianès. L’altitud mitjana del terme és de 600 a 800 m. Els seus punts culminants són el serrat de les Pedres (954 m), situat al trifini dels termes de Granera, Castellterçol i Gallifa, i el Pedró (845 m). Un dels més baixos és a l’indret on la carretera que ve de Castellterçol travessa la riera del Marcet (623 m), inici de la de Sant Joan.

Tot el terme marca una clara transició i té caràcter fronterer, tant per la seva geologia formada per materials calcaris de l’Eocè, que alternen amb molasses, gresos i margues damunt conglomerats roigs, com pel fet d’ésser divisòria d’aigües entre les rieres de Rubió (o de Sant Joan), afluent de la riera de Marfà (o de Calders), del Ripoll i de la riera de Tenes. Una bona part del terme és ocupat per bosc de pi roig i per ermots.

L’única població del terme és el poble de Granera, que comprèn els barris de Baix, del Castell, de l’Església (on hi ha l’Ajuntament), del Carrer de Vic i del Carrer Nou. Al sector NE hi ha l’antiga colònia industrial del Marcet, molt degradada i sense activitat fabril, que conserva alguns habitatges dels obrers i un xalet.

El municipi és travessat d’est a oest per una carretera procedent de Castellterçol, on enllaça amb la C-59, que ha estat perllongada fins a entroncar amb la carretera de Sabadell a Artés (B-124). Una via rural pavimentada l’uneix, també, amb Monistrol de Calders.

La població i l'economia

Sector de Granera sota el castell
© CIC-Moià
L’evolució de la població (granerins) dels darrers segles indica clarament la gran davallada que el terme ha experimentat, sobretot al llarg del segle XX, ja que d’una població que es mantingué entre les 48 i les 49 famílies entre el 1686 i el 1830 i que pujà a 84 el 1860 (repartides en 55 famílies al poble i 29 a les masies), amb un cens de 446 habitants, davallà a 296 h el 1900, 141 h el 1950, 92 h el 1970 i 61 h el 1975. Els darrers anys del segle XX la població experimentà una clara tendència a l’estabilització, amb 54 h el 1981, 58 h el 1991 i 61 h el 2001. A l’inici del segle XXI, la població va créixer fins els 79 h l’any 2005, i des d'aleshores s'ha estabilitzat entre els 72 (2008) i els 83 (2012) habitants. Granera és el municipi menys poblat de la comarca, però a l’estiu i molts caps de setmana acull residents forans que en alguns casos hi han instal·lat la seva segona residència.

El caràcter trencat i boscós del terme, amb poques planes de conreu, fa que la terra conreable representi menys d’un terç del total. Aquesta està dedicada a cereals, principalment ordi i blat, i farratge (alfals). Hi ha algunes explotacions porcines i bovines. A les parts arrecerades s’hi solia conrear vinya, avui gairebé desapareguda. Tant des del punt de vista laboral, comercial i de serveis bàsics, la població depèn de nuclis propers amb millors equipaments i tendeix a traslladar-se per treballar a Castellar del Vallès o a Sabadell.

El poble de Granera

Vers migdia del castell, el poble de Granera (75 h agl [2006]; 768 m alt.) s’estén principalment en dos barris o carrers separats entre si (anomenats del Castell i de l’Església), al llom de la serra, moltes cases dels quals modernament s’han transformat en residències d’estiu i on també se n'han construït de noves. La més notable és la que es troba adossada al peu del castell, que té una moderna torre de pedra rodona de pretensions castellívoles. El barri de l’Església és l’actual cap del municipi.

L’església parroquial de Sant Martí de Granera és propera, però separada d’ambdós carrerons vers migdia de la serra. La primitiva església fou renovada al segle XIII i ampliada el 1613, i la seva transformació es completà el 1774 segons la data del portal de migdia. Tot i conservar murs del segle XIII, forma un conjunt de poc valor arquitectònic. Són a tocar, la rectoria i un edifici modern fet per a escola pública.

La Santa Cecília, aixecada al segle XI en un alou donat a Santa Cecília de Montserrat el 971, és a l’indret on s’acaba la carretera asfaltada, a l’entrada dels nuclis que formen la població; al seu costat, el 1892, es va erigir el cementiri parroquial. Aquesta capella conserva un magnífic absis romànic, amb decoració llombarda, i a l'interior, restes força esvaïdes d’unes pintures romàniques molt rústegues, fetes amb mangra i ocre, que representen el Crist Pantocràtor i quatre àngels entorn de la màndorla que l’envolta. Aquesta capella estigué en ruïnes i abandonada des del 1940, fins que es restaurà totalment i es retornà al culte el 5 de setembre de 1976.

Les festes més importants del terme són la de Sant Isidre, que s’escau el 15 de maig, la festa major, que se celebra el primer diumenge de setembre, i la festa de Sant Martí, l’onze de novembre.

Altres indrets del terme

Aspecte del castell de Granera
© CIC-Moià
El castell de Granera, centre civil d’una demarcació que tenia 34 famílies el 1356 i només 13 vers el 1380, és el monument més important del terme, que es manté en un relatiu bon estat. Conserva tots els murs del perímetre de muralles i a l'interior les restes d’una capella, d’un gran casal i d’altres edificacions. La seva situació, dominant sobre la carenada que marca el límit natural de l’altiplà del Moianès, el fa visible de molt lluny per la banda ponentina. Es troba a uns 830 metres d’altitud. Les cases d’un dels barris de la població arriben just sota seu i és molt fàcil d’anar-hi.

Es considerava del comtat de Manresa i era de domini de la casa comtal de Barcelona, que el va infeudar als Balsareny, i d’aquesta va passar a la casa vescomtal de Barcelona el 1046. El castell va continuar en poder dels vescomtes de Barcelona fins a la fi del segle XII. El 1160 estava sota la cura o castlania d’Arnau de Montserrat, i el 1170, de Pere de Sentmenat. Al segle XIII es tornava a trobar sota el domini immediat de la casa reial, que, després d’algunes petites vendes o empenyoraments transitoris, l’arrendà definitivament al conseller reial Pere de Planella el 1375. El 1643 el rei Felip IV de Castella el cedí temporalment a Jacint Sala i de Cervera, a qui creà baró de Granera, però tot seguit retornà als Planella, comtes de Llar i barons de Granera, residents a Castellterçol al segle XVII. Per aliança i successió va passar als Vilallonga, que encara s’intitulen marquesos de Castellterçol i barons de Granera.

Abans d’arribar al poble per la carretera que ve de Castellterçol, en el recer que forma la serra que va del castell al Pedró i el puig de les Forques, hi ha un grupet de cases disperses conegut pel Barri o Raval de Baix, que comença al serrat de les Puces. Són una vintena de petites cases, la majoria de les quals aixecades al segle XIX, moltes en ruïnes i algunes restaurades per a l’estiueig, que aprofitaven un pla graonat de conreus, abans ple de fruiters i vinyes.

A tocar del pantà del Marcet, hi ha l’antiga colònia industrial del Marcet, sense activitat des de la dècada dels anys vuitanta del segle XX, que tingué l'origen en una antiga masia.

La resta del municipi té poques cases de pagès, algunes habitades permanentment i d’altres només de forma temporal. Destaquen les masies de la Riera, l’Agulló, la Torre, el Coronell, Bigues, l’Óssol, la Païssa, Traens, el Salamó (al sector SE de la població), la Roca, la Manyosa, el Coll i l’Otzet. Un complex projecte de portada d’aigua als masos, endegat l’any 2006, ha contribuït a la rehabilitació de la majoria d’aquells que estaven abandonats. Malgrat la dificultat d’accés i la desvaloració de la seva pobra agricultura, s’han reconstruït els masos d'el Carner, el Calvó, o Calbó, Puigdomènec, Salvatges, Tantinyàel Girbau de Baix; per bé que ara dedicats a l’estiueig.

La història

Les primeres notícies històriques de Granera són de l’any 898 i es refereixen al Carner, mas de la sufragània de Sant Julià d’Úixols, abans del terme de Castellterçol i ara del municipi de Granera. El 958 surt ja el nom de Granera o Granaria, sempre en documents del fons de Sant Benet de Bages referents a les possessions del levita Guadamir, fill de Sal·la i fundador de Sant Benet de Bages, esmentat en parlar de Castellterçol. El 962 s’esmenten les esglésies veïnes de Sant Julià d’Úixols, que té una bona part de la seva antiga demarcació parroquial dintre el municipi de Granera, i la de Sant Sadurní de la Roca o de Gallifa; el 971 surt ja documentat el seu antic castell, el 1040 la parroquial de Sant Martí de Granera i altres antigues propietats com Vilamajor, el 1065, la capella i el mas de Santa Cecília, el 1065 i el 1225, etc. Adscrit a la comarca del Bages, al març del 2015 hom celebrà una consulta en la qual una àmplia majoria es pronuncià per formar part de la comarca del Moianès, junt amb nou municipis més. El mes següent el Parlament de Catalunya aprovà la creació de la nova comarca.

Col·laboració: 
JRe / APl

Llegir més...