i Gratallops | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Gratallops

Municipi
Priorat
Ermita de la Mare de Déu de la Consolació, a Gratallops
© Fototeca.cat
Municipi del Priorat.
Població: 
266 h
[2009]
Extensió: 
14 km2

Situació i presentació

El terme de Gratallops, al centre de la comarca, limita amb els termes de Bellmunt del Priorat (S), Falset (SE), Porrera (E), Torroja del Priorat (NE), la Vilella Alta (N), la Vilella Baixa (N i NW), el Lloar (W) i el Molar (SW), i es troba situat entre el riu de Montsant (que forma el límit occidental) i el riu de Siurana (en part límit oriental i meridional), que conflueixen a l’extrem SW del territori, i és accidentat pels darrers contraforts meridionals del massís de Montsant. Diversos barrancs (de la Vall de l’Obaga, de la Vall de la Font Nova, de la Vall dels Socarrats) drenen el territori, molt irregular, trencat per un seguit de tossals de llicorella.

La vila de Gratallops és l’únic nucli de població del municipi. De la carretera N-420 entre Tarragona i Gandesa, a l’altura de Falset, surt una carretera que mena a Gratallops i continua vers la Vilella Baixa. Dues carreteres comuniquen el poble amb Torroja del Priorat i Porrera, per una banda i amb el Lloar i el Molar, per una altra.

La població i l'economia

Les primeres dades de població ( gratallopencs ) es remunten a l’any 1479, quan tenia 53 focs, que foren 59 el 1515, i 63 de laics i 2 de capellà el 1553. Els habitants passaren de 237 el 1718, a 1 005 el 1787, any en què hi constava un capellà, un mestre i vuit menestrals.

Al llarg del segle XIX els habitants passen de 1 129 el 1830 a 1 177, que és la màxima fita demogràfica, el 1842, cau fins a 903 el 1877, i arriba de nou a 984 h el 1887 en una represa estroncada per l’aparició de la fil·loxera el 1894, fet que provocà la davallada constant de poblament. El 1900 la població havia minvat fins a 706 h. El 1920 hi havia 644 h, població que davallà fins a 427 h el 1940. El 1960 la població s’havia vist reduïda fins a 360 h, tot seguint el retrocés econòmic del camp en aquesta època. A partir d’aquesta data la població s’anà reduint lentament, amb una tendència a l’estabilització. El 1970 foren enregistrats 296 h, que esdevingueren 301 el 1981 i 246 h el 1991. L’any 2001 descendí als 224 h i a 223 h el 2005.

El 1783 hi era documentat el conreu de l’avellaner, avui desaparegut, i a mitjan segle XIX la vila disposava encara d’un molí d’oli i d’un de farina. El 1894, l’any de la fil·loxera, Güell i Mercader encara escrivia que “al seu terme no hi ha un pam erm, ni de boscatge”.

Actualment poc més de la meitat de la superfície roman improductiva, amb bosc i garriga. La vinya es manté com a conreu hegemònic, seguida de l’ametller i l’olivera. El Sindicat Agrícola va ser fundat l’any 1917 i la Cooperativa Agrícola de Gratallops-Priorat, que embotella vins sota la denominació d’origen Priorat, el 1946. També hi ha diversos cellers privats. Hi ha una certa dedicació ramadera, especialment del sector d’aviram i un taller de ceràmica tradicional.

La vila de Gratallops

La vila de Gratallops (321 m d’altitud) es troba aturonada a la dreta del riu de Siurana, en un extrem del terme. Hi ha diverses cases amb dovelles, i de la seva antiga estructura defensiva resta un portal de la muralla, que és l’origen del nom del carrer del Portalet. És notable l’anomenada Casa dels Frares, antiga residència d’Escaladei, amb una portalada ornada amb elements renaixentistes. L’església parroquial de Sant Llorenç és neoclàssica del segle XVIII, amb tres naus, cor, cimbori i campanar incorporat.

El 1920 fou creada la societat recreativa Flor de Maig, que organitza tots els actes recreatius i culturals del poble. El dia 20 de gener se celebra la festa major d’hivern en honor a sant Sebastià i el dissabte després de Pasqua és tradicional acudir a lNaplec que es fa al santuari de la Mare de Déu de les Pinyeres (el Masroig). El 10 d’agost, i durant tres dies, se celebra la festa major d’estiu en honor a sant Llorenç.

Altres indrets del terme

Al terme hi ha l’ermita de la Mare de Déu de la Consolació, de molta anomenada i devoció a tota la comarca. El santuari és dalt d’un turó al qual mena un camí amb xiprers. Té adossada la casa de lnermità, pràcticament enderrocada. L’ermita té una part romànica, amb un absis que podria datar del segle XII, i una segona part afegida cap al 1540 que li donà a la planta forma de creu llatina, construïda en un estil de transició del gòtic al renaixentista. El prior d’Escaladei convocà al santuari, durant la guerra del Francès, els homes que integraven el sometent del Priorat. El 1811 els francesos s’hi feren forts, durant un combat. Al llarg de les guerres carlines del segle XIX l’edifici fou fortificat i s’hi obriren espitlleres. Fou parcialment cremada el 1936. El diumenge posterior al dia 15 d’agost, hom hi acudeix per celebrar-hi un dinar de germanor.

La història

Gratallops, que segons la tradició s’hauria anomenat abans Vilanova del Pi, formà part del Priorat històric. Amb tot, Jaume II en donà el domini directe i el mer imperi als comtes de Prades.

Hom creia que els comtes hi bastiren un castell del qual no queda el més mínim rastre. El 1423 va caure un llamp a l’església i hi calà foc, que destruí l’altar major. Tot plegat s’hagué de refer, i per aquest motiu l’arquebisbe autoritzà els habitants del lloc a fer una recapta per tota la diòcesi. En les eleccions de diputats provincials de 1871 es produïren incidents.

Col·laboració: 
JMRe
Llegir més...