i Isidre Grau i Antolí | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Isidre Grau i Antolí

Literatura
literatura lit
Novel·lista.
Sabadell, Vallès Occidental, 7 de setembre de 1945

Perit químic, treballa en la indústria química i participà en el Congrés de Cultura Catalana (1976). S'inicià com a narrador a Fugida en gris (1979, premi Ciutat d’Olot) i continuà amb Alens d’amor i de recança (1983, premi Xúquer 1982) i el recull de narracions Del temps del joc al joc del temps (1984). Membre del col·lectiu Ofèlia Dracs, es consolidà a partir de Sol sense sol (1984), Vent de Memòria (1985, premi Ciutat de Palma 1984), Èlia (1985) i, sobretot, Els colors de l’aigua (1986, premi Sant Jordi 1985). Posteriorment ha publicat els reculls de contes Dansa a la ciutat vi(r)olada (1986), Rellotges fora de punt (1987), Memòries de l’illa del vent (1991) i En última instància (1993), i les novel·les La nit vermella (1989), La vida escrita (1996), Zàping (1998), El balancí negre (2001, premi Ciutat de Palma 2000), Groc d’Índia (2004), La bellesa del diable (2010) i Els amants volàtils (2011). També és autor dels assaigs La maleta de l’escriptor (2005) i l’estudi L’arquitectura del conte (2001). És professor de Tècniques d’Escriptura a l’Escola d’Humanitats de l’Ateneu de Barcelona.

Llegir més...