Vida i obra
Pèrit químic, treballà en la indústria química i participà en el Congrés de Cultura Catalana (1976). S’inicià com a narrador a Fugida en gris (1979, premi Ciutat d’Olot) i continuà amb Alens d’amor i de recança (1983, premi Xúquer 1982) i el recull de narracions Del temps del joc al joc del temps (1984).
Membre del col·lectiu Ofèlia Dracs, es consolidà a partir de Sol sense sol (1984), Vent de memòria (1985, premi Ciutat de Palma 1984), Èlia (1985) i, sobretot, Els colors de l’aigua (1986, premi Sant Jordi 1985), obra que feia d’estrena a un projecte de nissaga familiar que, a la manera dels roman-fleuve, s’adreçava a la família Benavent, de Vinyes de Savall, una ciutat imaginària, probablement Cerdanyola del Vallès. Era un projecte centrat a novel·lar la transformació socioeconòmica del Vallès Occidental i s’inseria en una cronologia que abraçava els dos darrers terços del segle XX. S’encarava, doncs, a un paisatge de canvis profunds des de la vida agrària dels anys trenta del segle passat fins a la geografia d’intensitat industrial que és en l’actualitat. Aquest projecte en cinc novel·les, el forma, a més de la novel·la mare, La nit vermella (1989), El balancí negre (2001, premi Ciutat de Palma-Llorenç Villalonga), Groc d’Índia (2004) i El punt blanc de l’horitzó (2006).
Obert, però, a altres temes i propostes, també ha publicat els reculls de contes Dansa a la ciutat vi(r)olada (1986), Rellotges fora de punt (1987), Memòries de l’illa del vent (1991) i En última instància (1993), i les novel·les La vida escrita (1996), història de recerca de la identitat de dos bessons engendrats en una violació durant la Guerra Civil Espanyola; Zàping (1998), novel·la en clau d’humor plena del dinamisme esbojarrat; La bellesa del diable (2010), i Els amants volàtils (2011). També és autor dels assaigs La maleta de l’escriptor (2005) i de l’estudi L’arquitectura del conte (2001). És professor de Tècniques d’Escriptura a l’Escola d’Humanitats de l’Ateneu de Barcelona.
Bibliografia
- Isern, J.J. (2007): “Vinyes de Savall i els Benavent. Es tanca un cicle”. Sd’O, 566, p. 46-47.