Diputat als Estats Generals (1789), es manifestà gal·licà i demòcrata i jurà la Constitució Civil del Clergat. Bisbe de Loir-et-Cher (1791), presidí la Convenció. Intentà de reformar l’Església gal·licana en els concilis del 1797 i del 1801, però en ésser signat el concordat (1801) es retirà a la vida privada, en oposició al règim napoleònic. Decidit partidari de la centralització i de la uniformització dels territoris sota sobirania francesa, amb aquesta preocupació públicà, el 1794, una exhaustiva enquesta sobre les llengües no oficials de França amb l’objectiu de promoure'n l’eliminació i la substitució pel francès (‘anéantir les patois et universaliser l’usage de la langue française’), informe que, amb el temps, ha mostrat tenir una gran repercussió.