Fou praefectus urbis i menà vida monàstica al mont Celio (Roma). Apocrisiari de Pelagi II a Constantinoble, el succeí en la seu de Roma. Teòleg i místic dins la línia alexandrina (és anomenat “doctor egregi”), fou també un home d’acció, que s’ocupà dels afers teològics i politicoeclesiàstics de l’Església universal. Cercà una bona avinença amb els llombards a través de pactes i de concòrdies (592). Tendí cap a un centralisme administratiu i una uniformitat litúrgica.
Els seus escrits (homilies, cartes i els Diàlegs, el llibre segon dels quals constitueix la Vida de sant Benet) foren molt populars durant l’edat mitjana. Fou el primer papa a usar l’expressió “servent dels servents de Déu”. La festa se celebrava antigament el 12 de març i actualment el 3 de setembre.