Essent monjo, el seu germà Basili el Gran el féu bisbe de Nissa (371). Acusat de malversador, un sínode arià el destituí (376), i sofrí un exili de dos anys, fins a la mort de l’emperador Valent. Assistí al concili I de Constantinoble (381). Temperament místic i admirador d’Orígenes, portà el platonisme al màxim desplegament cristià. Amb Basili i Gregori de Nazianz forma el grup dels tres grans capadocis. El concili II de Nicea li donà el títol de “Pare dels Pares”, però a l’Occident restà poc conegut fins a la seva redescoberta als temps moderns. Ha deixat obres exegètiques, dogmàtiques, homilètiques i ascètiques i algunes cartes. Festa: 9 de març.