Membre del Tory Party, fou ministre d’afers estrangers (1791). Partidari de bon principi de la neutralitat, l’expansionisme francès li féu adoptar posicions en pro de la guerra. Davant l’oposició del rei Jordi III a l’emancipació dels catòlics, dimití (1801); però, a causa de la seva influència entre els conservadors, fou nomenat cap de govern (1806-07) i aconseguí l’abolició del tràfic d’esclaus.