Enuncià l’anomenada llei de Gresham segons la qual, en un sistema monetari bimetàl·lic la moneda considerada com a més bona pel públic és retirada de la circulació. Aquest fet, observat no solament a l’interior d’un país, sinó també en les relacions internacionals, podia evitar-se, segons ell mateix, mantenint una única relació de canvi entre els dos metalls a tots els països i creant en la d’un d’ells un banc compensador i regularitzador.