Estudià al seminari de Vic i, entre el 1908 i el 1912, a les universitats de Halle i Zúric, on fou deixeble de Jules Gilliéron i s’especialitzà en dialectologia i geografia lingüística. Es doctorà amb la tesi La frontera catalano-aragonesa (1914). Des del 1913 s’integrà a les Oficines Lexicogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans, on fou un dels impulsors del Butlletí de Dialectologia Catalana (1913-36) i membre adjunt de la Secció Filològica (1921-28). També fou membre de la Societat de Lingüística Romànica.
Des de l’IEC, emprengué la publicació de l’Atlas lingüístic de Catalunya (1923-24) i la recollida de materials dialectals, que després aprofità per al seu Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya (1935-47). Fou responsable d’algunes edicions de textos antics, com Les homilies d’Organyà (1917), i d’un Diccionari de rims de Jaume March (1921). També és autor d’una Gramàtica històrica del català antic (1931), que ja a l’època fou molt discutida perquè es considera que no era gaire rigorosa. Aquest fet provocà que, el 1932, trenqués les relacions amb l’Institut i que mantingués, la resta de la seva vida, una actitud hostil contra els seus membres i la seva obra.
Després de la Guerra Civil de 1936-39 fou professor de la Universitat i del seminari de Barcelona i s’establí a Sant Cugat del Vallès, on, a més d’impulsar la restauració del monestir, fundà un Institut de Cultura Romànica, gràcies a ajudes oficials, a través del qual continuà les publicacions de l’Atlas i del Tresor i un Boletín de Dialectología Española, de tema bàsicament català. Posteriorment, funda la Biblioteca Filológica-Histórica, per a la publicació de textos.
La seva tasca es caracteritzà per la promoció dels temes de lingüística catalana entre els romanistes i per l’ús del català escrit com a llengua científica en les revistes internacionals. La seva obra ha estat molt discutida, especialment la més tardana: en el Vocabulario vario pretén, per exemple, que la llengua basca és de filiació llatina. El 1963 publicà unes Memòries, de gran esperit polèmic. Publicà un atles lingüístic d’Andorra i un altre de la Vall d’Aran, de poc ús pràctic.