El sector més proper al riu és regat per la séquia de Bellús i és destinat a horta, blat de moro i cereals. El secà, a les terres més altes, accidentades pels darrers contraforts meridionals de la serra Grossa (212 m alt.), és destinat a vinya, oliveres, garrofers i arbres fruiters. El 48% de la població activa treballa a la indústria dels municipis veïns. Aquesta ha estat la causa de l’estancament de la població que es manté des del 1900 entre 300 i 400 habitants. El poble (388 h agl [2006], vorassequians; 155 m alt.) és al límit amb el terme de Sant Pere d’Albaida. L’església parroquial (la Mare de Déu de l’Esperança) és obra del s XVIII. Antiga alqueria islàmica, fou repoblada per cristians. Fou de la senyoria de Bernat Ferrer. Passà modernament als marquesos de Mira-sol.