Estudià medicina a Montpeller, on es doctorà (1853), i estudià grec, llatí, hebreu i sànscrit. S'establí a París, on es doctorà en lletres. Col·laborà a “La Revue des Deux Mondes”, “Le Temps” i “L’Illustration Française” i publicà De medicinae ortu apud Graecos... (1855), De la prostitution en Espagne (1858), Le voyage au Parnasse de Michel de Cervantès (1864), La médecine à travers les siècles (1865), altres assaigs, i el reportatge Un mois à Minorque (1868). En col·laboració amb J. Wierzeyski publicà Grammaire de la langue latine (1876), que introduí a França els darrers progressos de la filologia històrica i comparada. Publicà també L’état enseignant et l’école libre (1883), i féu el reportatge Une excursion en Catalogne, Valence et aux îles Baléares per a “La Revue des Deux Mondes” (1885). Evolucionà vers el positivisme, comentà polèmicament l’obra de diversos filòsofs espanyols i atacà Menéndez y Pelayo a la “Revue Philosophique” (1890). Interessat per la Renaixença, traduí al francès i publicà a París El somni, de Bernat Metge, i fou col·laborador (1890-92) de la revista “L’Avenç”, on introduí la idea que la cultura catalana havia restat interrompuda en iniciar-se el Renaixement europeu i era, per això, la menys clàssica de les cultures llatines, defecte que la Renaixença havia de corregir.