Situació i presentació
Limita al N i a l’E amb Castellar de n’Hug, a llevant amb la Pobla de Lillet i Sant Julià de Cerdanyola, al S amb la Nou de Berguedà i amb Cercs, i a ponent amb Vallcebre, Gisclareny i Bagà. Aquest darrer terme l’envolta per la part nord-occidental. El municipi comprèn també l’extens enclavament de Gréixer, a sota mateix de la serra de Moixeró i separat de la resta del territori municipal per una extensa faixa de territori del terme de Bagà. Aquest enclavament limita al N amb Urús (Baixa Cerdanya), a l’W amb Bellver de Cerdanya i al S i l’E amb Bagà, que l’abraça com una mitja lluna. El municipi és situat a l’alta vall del Llobregat, just després de la vall de Lillet, en una posició central de l’Alt Berguedà.
El municipi de Guardiola de Berguedà (bé que històricament el determinatiu que li escau és el de Berga) era format fins el 1993 pels antics termes de Brocà i de Sant Julià de Cerdanyola, que s’uniren el 1936 (unió ratificada el 1942). Tenia una extensió de 73,16 km2. L’antic terme de Sant Julià de Cerdanyola comprenia la població de Guardiola de Berguedà. Tanmateix, Sant Julià de Cerdanyola va iniciar les gestions per a separar-se d’aquesta entitat municipal el 1982, i va aconseguir la segregació el 28 de juny de 1993.
El terme és molt accidentat i al N arriba a sobrepassar els 2 200 m, ja dins d’un sector pròpiament pirinenc. Puigllançada, el coll de Pal i el cim de la Bòfia el separen de Bagà pel N i constitueixen la capçalera del Riutort, afluent del Llobregat per la dreta, la vall del qual integrava el sector principal del terme de Brocà, entre els de Bagà a l’W i de Castellar de n’Hug i la Pobla de Lillet a l’E. Altres valls compreses dins el terme (a part la de Riutort i la del Llobregat) són la vall baixa del riu de Saldes (abans anomenat riu d’Eina), que desemboca al Llobregat per la dreta, aigua avall de Guardiola, i la vall baixa del Bastareny, que desguassa al Llobregat sota el cap municipal. La població del municipi es concentra a les valls, mentre que les zones més muntanyenques són despoblades.
El poble de Guardiola de Berguedà, cap de municipi, comprèn, a més, el llogaret de Brocà, el barri de les Cases Noves del Collet, la caseria de Gréixer i els veïnats disseminats de l’Hospitalet de Roca-sança i Sant Climent de Vallcebre.
La principal via de comunicació és l’Eix del Llobregat (C-16), que segueix el curs del Llobregat. Des del poble de Guardiola, la carretera remunta el curs del Bastareny i arriba a la boca S del túnel del Cadí. Una altra carretera surt també del poble i remunta el Llobregat seguint la direcció W-E, i connecta amb la Pobla de Lillet i Castellar de n’Hug. Finalment, pel coll de Merolla, hom pot accedir a Campdevànol i a Ripoll. Al S de Guardiola de Berguedà, a l’alçada de les Cases Noves del Collet, una altra carretera, que remunta inicialment el curs del riu Saldes, arriba fins a la Seu d’Urgell.
La població
Al segle XVIII, després de la guerra de Successió, la vida d’aquesta zona del Berguedà esdevingué més tranquil·la. Una certa prosperitat comportà un relatiu augment de població (guardiolencs), que es confirmà al llarg del segle (158 h el 1718 i 260 h el 1787). Al segle XIX l’activitat minera féu incrementar molt més la població; el 1857 hi havia 831 h només al poble de Guardiola, amb 483 h més repartits pel terme de Brocà. La situació es mantingué estable fins al darrer quart del segle (el 1887 Guardiola tenia 851 h i Brocà 247).
L’evolució de la població al llarg del segle XX resulta semblant a la d’altres municipis de muntanya, amb dues etapes de signe diferent. Durant la primera, l’activitat d’extracció carbonífera donà impuls a la població: 1.041 h el 1920, 1.334 h el 1950 i 1.936 h el 1960 (dades que inclouen Sant Julià de Cerdanyola). A partir d’aquest any s’inicià la segona etapa, que es caracteritza per una progressiva davallada que els primers anys del segle XXI encara no s’havia aturat. Així, es passà de 1848 h el 1970 a 926 h el 2005. L’any 2001, el 2,41% de la població ocupada treballava en el sector primari, el 26,20% en el secundari, el 21,08% en la construcció i el 50,30% en els serveis.
L’economia
El territori presenta uns pendents acusats i forts desnivells, que en limiten notablement l’ús agrícola. La superfície conreada és molt minsa i se circumscriu al fons de les valls principals i als relleixos més o menys planers. Hom hi conrea farratge, cereals i patates. És important la riquesa forestal, amb extensos boscos de pi roig, que pot formar bosc mixt amb el roure als solells i amb el faig i l’avet a les obagues. Disposa també de bones pastures de muntanya a les parts més altes. Pel que fa a la ramaderia, hi ha bestiar oví, porcí i boví.
Fins al desembre del 1991 l’activitat minera havia estat primordial en la vida econòmica de la població, ja que es dedicava a l’explotació dels jaciments carbonífers que el municipi comparteix amb Fígols Vell i Saldes. Els jaciments eren explotats per lCarbons de Berga, que plegà en la data esmentada. Antigament també hi havia el jaciment carbonífer de la Nou-Catllaràs, avui abandonat. Entre les diverses indústries del terme destaca el subsector del tèxtil.
Les activitats comercials i de serveis es van desenvolupar gràcies al gran trànsit de la carretera C-16, que va al túnel del Cadí i a la Cerdanya i que fins el 1992, any en què es va fer la variant, passava per dins del poble; això convertí aquesta travessia en el centre de la vida comercial i de serveis de Guardiola. El mercat setmanal de Guardiola de Berguedà es fa el dissabte. Hi ha també mercats especialitzats, com el Mercat del Bolet, que es fa tots els dies dels mesos de setembre i octubre, el Mercat del Tió, que es munta pels voltants de Nadal, i la Fira de Tots Sants, l’1 de novembre, que abans era de bestiar i ara inclou vehicles, maquinària agrícola i industrial, etc. Pel que fa a l’ensenyament, queda cobert fins la primària.
El poble de Guardiola de Berguedà
El poble de Guardiola de Berguedà (720 m i 868 h el 2020) és situat a la dreta del Llobregat, a la confluència d’aquest riu amb el Bastareny. L’integren els barris de la Farga, del Bastareny i de les Cases Noves del Collet. És un petit nucli comercial, sorgit a les vies de comunicació de les valls del Bastareny i del Llobregat, als peus de l’antiga abadia de Sant Llorenç prop Bagà. Rep el nom —diminutiu— d’una petita guàrdia o castell que hi havia, avui en ruïnes. La primera notícia conservada és del 939.
L’expansió del nucli urbà arrenca de l’inici de l’explotació de les primeres mines de carbó a mitjan segle XIX i, sobretot, de l’arribada del ferrocarril el 21 de novembre de 1904, que en lloc d’anar al Collet va arribar 2 km més amunt, on va néixer el nucli actual. Guardiola és format per cases arrenglerades al peu de l’antiga carretera, on es concentra la zona comercial i de serveis. L’església és una edificació moderna bastida a partir de models neoromànics, l’any 1956.
Als voltants hi ha abundoses fonts, com la de l’Avellaner i la del Panxut, situades prop del Llobregat, a més de les del Boix, Sant Llorenç, el Faig, el Clot d’en Pere, la Font Bona, les Nou Fonts, etc.
Entre les festes destaquen les caramelles, per Pasqua, i uns dies després la truitada. La festa major se celebra el 10 d agost, festivitat de Sant Llorenç.
Altres indrets del terme
El castell de Guardiola
El castell de Guardiola dominava l’entrada de l’alta conca del Llobregat: de les valls d’Eina, del Bastareny o de Bagà i de Lillet. A l’origen devia ser una petita torre de guaita, que es degué anar ampliant fins a convertir-se en un castell, no gaire ric en terres però situat en un lloc estratègic. La donació de la zona on hi havia el castell al monestir de Bagà, per part del comte cerdà, es degué produir durant el segle X. És possible que des de l’any 962, que el comte Sunifred de Cerdanya-Besalú donà l’alou de Llenes, la torre de Guardiola passés a dependre del monestir de Sant Llorenç. Al segle XIII, la batllia del castell depenia d’una família que havia adoptat el nom de Guardiola com a cognom. Però quan el càrrec passà, el 1281, a Agnès de Guardiola, aquesta renuncià el càrrec i lliurà el castell al monestir, en canvi de la seva manutenció vitalícia. Els reis Jaume II i Alfons III de Catalunya-Aragó es preocuparen d’incorporar el castell al domini reial, mitjançant un pacte amb els abats successius del monestir. El 1327 hom arribà a un acord pel qual se cedia al rei la meitat per indivís del castell i de les seves dependències en lliure i franc alou, de tal manera que els reis no la poguessin alienar, ja que, abans, havia de tornar a poder del monestir. El monestir va rebre, en canvi, la meitat indivisa de la meitat que el rei tenia a les parròquies de Santa Maria i Sant Julià de Vallcebre i de Sant Mateu de Fumanya.
El castell de Guardiola fou escenari d’un combat entre els partidaris del rei Jaume III de Mallorca i els de Pere III de Catalunya-Aragó. Un exèrcit format per berguedans s’oposà a Jaume III de Mallorca i en foragità les tropes del castell, el qual fou incorporat més tard a la corona, solemnement, per Pere III (1346). El 1364, però, el castell i el terme de Llenes foren venuts a la Universitat de Berga (1364) i, l’any següent, l’abat de Sant Llorenç prop Bagà vengué la seva meitat al baró de Pinós. Poc després esclatava la rivalitat entre els dos nous propietaris del castell, causa de bregues entre els berguedans i els homes de la baronia de Pinós.
El castell de Guardiola passà per diversos avatars durant la guerra contra Joan II. Aquest donà el castell de Guardiola a Galceran de Pinós-Fenollet i de Mur, l’any 1469, per compensar-lo de les possessions que li havien estat confiscades al Rosselló pel rei francès. Uns quants anys més tard, el seu successor, Felip (VII) Galceran de Castre-Pinós s’apoderà dels castells de Berga i de Guardiola, bé que posteriorment els restituí (1482). Les rivalitats entre els berguedans, amos del castell de Guardiola, i els barons de Pinós, continuaren durant molts anys, agreujades en moments de dificultats, com quan hi hagué la pesta del 1589 o bé durant la guerra dels Segadors, en la qual Berga es mantingué fidel a Felip IV de Castella i tingué, per tant, el castell de Guardiola al servei d’aquest monarca. Sembla que fou el cardenal Richelieu, en una retirada dels francesos, qui va manar la destrucció del castell el 1642.
Sota el castell, salvant el Llobregat, hi ha el Pont Vell de Guardiola, que té dues arcades de mig punt, la central més ampla que la lateral, secundària, i dues petites obertures d’arc de mig punt. El pont fou bastit en època romànica, però es va refer al segle XVIII. Un altre pont, el de Saldes, d’una sola arcada de mig punt rebaixada, salva el riu prop del castell de Guardiola. Construït al segle XIII, fou reformat al segle XVIII.
Sant Llorenç prop Bagà
L’antiga abadia benedictina de Sant Llorenç prop Bagà (o Sant Llorenç de Bagà), situada prop de l’aiguabarreig del Bastareny i del Llobregat, sobre la població de Guardiola, existia ja l’any 898, any en què la regia l’abat Senald. Va rebre o va adquirir la part més important del seu domini territorial durant el segle X. Obtingué importants donacions territorials dels comtes de Cerdanya-Besalú (especialment Sunifred II i Oliba Cabreta), dels magnats del país i també de pagesos. Les seves terres s’estenien per l’anomenada vall de Brocà i pel comtat de Berga, però també per la part del comtat de Cerdanya situada a l’altra banda de la serra de Cadí, principalment al voltant de Talló i de Vià.
L’any 983, en l’acta de consagració —feta pel bisbe Sal·la d’Urgell— d’una nova església per al monestir, s’esmenten els llocs on aquest tenia propietats. Es pot considerar que l’any 983 el monestir de Bagà era un dels més importants del comtat de Cerdanya-Berga.
Durant el segle XII el nombre de donacions que rebé Sant Llorenç fou ja més reduït, i el monestir perdé el control de moltes terres. La situació empitjorà encara als segles següents, fet que es palesa també per la disminució gradual del nombre de monjos. El 1592 l’abadia fou convertida en priorat i vinculada a Sant Pau del Camp, de Barcelona, i les rendes foren destinades a dotar la Congregació Claustral Tarraconense. El 1614 passà a dependre de Sant Pere de la Portella. Subsistí com a priorat fins el 1835.
Del monestir de Sant Llorenç es manté l’església romànica, probablement de la fi del segle XI o del principi del XII, de tres naus, els absis de les quals no es conserven, potser perquè devien esfondrar-se en el terratrèmol del 1428; sembla que també devia desaparèixer un tram de les naus, que ara són massa curtes per la seva alçària. Aquestes tres naus són cobertes amb volta: la central lleugerament apuntada, la de migdia amb volta de mig punt i la del nord amb volta d’aresta entre arcs de mig punt. La volta de la central és reforçada per arcs torals, que descansen sobre semicolumnes adossades als murs. La comunicació entre les naus es fa per arcades de mig punt, tres a cada costat.
Sota aquesta església superior se’n conserva una altra, suposada cripta, que ocupa la mateixa superfície. S’hi arriba per una porta exterior de mig punt, adovellada a la manera del segle XI, la qual cosa en fa una església independent. La planta d’aquesta església inferior és de tres naus. La nau central té una volta d’aresta, reforçada per arcs torals de mig punt, i les laterals —una de les quals encara s’ha de recuperar—, una volta de canó. Les naus es comuniquen per mitjà de diversos arcs oberts en els murs de separació, molt gruixuts, que serveixen de suport a l’església superior.
L’exterior de l’edifici és desigual, alterat per l’addició, en època moderna, d’uns contraforts. Al costat S hi ha el campanar de torre, massís però truncat. Es conserven uns relleus preromànics incorporats a les finestres de llevant i un peu d’altar guardat a l’interior de l’església. Davant hi ha les restes del monestir, edifici del qual només es conserven uns murs romànics de la planta inferior.
Des del 1964, en el marc de l’església romànica de Sant Llorenç, els divendres dels mesos de juliol i agost se celebren les Nits Musicals.
Brocà
L’antic poble de Brocà apareix ja esmentat en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, de l’any 839. Durant l’alta edat mitjana les valls properes al llogaret de Brocà rebien el nom de Valle Bucuranense (o Valle Bucranense), topònim que deu datar almenys del segle IX. Aquesta vall va pertànyer sempre al comtat de Cerdanya, i s’estenia des de Gavarrós fins al monestir de Sant Sebastià del Sull, a la vall de Saldes. L’antiga església parroquial de Sant Martí de Brocà fou consagrada l’any 1151 per Bernat Sanç, bisbe d’Urgell. És una església romànica de nau única, coberta amb una volta lleugerament apuntada; el seu absis, semicircular, és cobert amb una volta de quart d’esfera i ornamentat exteriorment per un fris d’arcuacions cegues aparellades per una fina banda llombarda, que s’interromp tot just començada. Damunt el mur on s’obre l’arc triomfal hi ha un petit campanar d’espadanya. Hom li afegí, a la banda de ponent, la rectoria. El 25 d’abril, festivitat de Sant Marc, es fa un aplec i després de la missa es reparteix el panet de Sant Marc. Entre les masies de Brocà destaca Rotllan, una construcció del segle XVII d’estructura clàssica, documentada des del segle XVI.
Dins l’antic terme de Brocà hi havia el poblat de Gavarrós, on s’alçava el castell d’aquest nom, dit antigament de Gavarret. Aquest topònim ja surt esmentat abans de l’any 1000. En canvi, el castell no apareix documentat fins a mitjan segle XII. Tant Brocà com Gavarrós formaren part de la baronia de Pinós, i al segle XVI passaren a mans dels ducs d’Alba. L’església parroquial de Sant Genís de Gavarrós, romànica, de nau única capçada per un absis semicircular, va ser reformada al segle XVIII amb l’afegiment d’una capella a tramuntana i una sagristia a migjorn. El campanar és una torre de planta quadrada. La porta d’entrada a l’església és del 1765. S’hi arriba a través d’una pista que surt a mà dreta de la carretera de Guardiola a la Pobla de Lillet, 4 km després de l’estació de Riutort.
Sant Climent de Vallcebre
Església de Sant Climent de Vallcebre
© Fototeca.cat
A l’altra banda del riu de Saldes hi ha l’antic poble i parròquia de Sant Climent de Vallcebre (anomenat també de la Torre de Foix), que havia depès del municipi de Sant Julià de Cerdanyola. L’església va ser consagrada per Eriball, bisbe d’Urgell, l’any 1040. Es tracta d’un edifici romànic d’una nau —capçada per un absis semicircular— i cobert amb volta de quart d’esfera. El mur de ponent on s’obre la porta és decorat amb un parell d’arcuacions cegues situades sobre la porta d’arc de mig punt. Al costat de l’església hi ha una fortalesa gòtica que consta d’una torre de planta quadrada de tres pisos i un cos rectangular del segle XV, els quals van quedar integrats a l’estructura d’una masia clàssica bastida al segle XVIII.
L’enclavament de Gréixer
Dins l’enclavament de Gréixer, al peu del Moixeró, hi ha la caseria i l’antiga parròquia de Sant Andreu de Gréixer. La caseria de Gréixer és formada per un conjunt de cases que mantenen les característiques de les construccions de muntanya, amb la incorporació de fusta a finestres i balconades. Al costat d’aquest nucli destaca l’església de Sant Andreu.
La parròquia de Gréixer, consagrada l’any 871, depenia del monestir de Ripoll. És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de mig punt i acabada en un absis semicircular, cobert amb volta de quart d’esfera. La porta d’entrada, de mig punt i adovellada, és a tramuntana. El mur de ponent es prolonga amb un campanar d’espadanya. A la baixa edat mitjana, al segle XIII, s’esmenta l’església de Sant Nazari, a Gréixer. Aquesta s’esfondrà, sembla, poc després del 1343.
També en aquest enclavament de Gréixer, vora el límit oriental, situat al peu del camí de coll de Pal hi ha el veïnat de l’Hospitalet de Roca-sança, que es formà al voltant de l’antic hospital d’aquest nom. És documentat des del 1279. Es conserva l’església romànica de Santa Maria de Roca-sança, gairebé ofegada pel casal que té adossat. És un edifici d’una nau, coberta amb volta de canó una mica apuntada, i un absis semicircular, que ha estat restaurat. L’any 1279 l’Hospitalet de Roca-sança ja funcionava com a hospital del camí ral, allotjant viatgers i pelegrins que transitaven per aquests camins que portaven a la Cerdanya.
Dins l’enclavament de Gréixer es troba el túnel del Cadí i, als vessants SE del coll de Pendís, el refugi muntanyenc de Sant Jordi, prop de la font del Faig.