i Joan Antoni de Güell i López | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Joan Antoni de Güell i López

Història    Política
història hist i ciències polítiques polít
Polític.
Comillas, Castella, 1874 — Cala d'Or, Mallorca, 1958

Es llicencià en dret. Segon comte de Güell (1918), gran d’Espanya (1927), tercer marquès de Comillas (1926) i comte de San Pedro de Ruiseñada (1916). Fill gran i hereu d’Eusebi Güell i Bacigalupi i successor del seu oncle Claudi López i Bru. El 1912 lluità a la guerra del Marroc i intervingué en les negociacions per a l’entrada dels espanyols a Tetuan. Durant la Dictadura de Primo de Rivera fou comissari reial de turisme, president de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (1928) i alcalde de Barcelona (1930-31). Essent president de la Companyia Transatlàntica, féu instal·lar una factoria a Río de Oro (Sàhara), i comprà amb l’anglès Mc Pherron unes mines de ferro, que explotaren amb el nom de Minas del Rif. El 1932 fou candidat, per la Lliga Regionalista, a les eleccions per al Parlament de Catalunya. Reuní una important col·lecció d’escultures religioses policromades. Es negà a passar a la zona del govern de Burgos i es mantingué a l’exili fins que consentí a retirar-se a l’illa de Mallorca. El 1955 creà a Felanitx (Mallorca) la Fundació Güell per a protegir pintors, escultors i músics dels Països Catalans. És autor d'Ensayo sociológico sobre un código de la edad media (1901), sobre el codi de Peralada, Notes pedagògiques i projecte d’una escola naval de comerç, presentat al Congrés Universitari Català (1903), Escultura polícroma religiosa española (Una colección) (1925), Apuntes de recuerdos (1926-29), La musa catalana: Geo-graphos (1935), El poeta Verdaguer (1927), Tres imatges (tres evocacions) (1935), Elogi de la cultura catalana (1935) i Journal d’un expatrié catalan 1935-1945 (1946).

Col·laboració: 
AFE

Llegir més...