Prevere (1827), el 1833 fundà amb cinc companys de sacerdoci el monestir de Solesmes, d’on fou abat (1837). Influí en el neobenedictinisme, sobretot en la congregació de Beuron. El seu esforç, no mancat d’un cert Romanticisme, per restaurar i fer reviure la litúrgia romana, el fan l’iniciador del moviment litúrgic. De les seves obres cal esmentar Institutions liturgiques (1840-51) i L’Année liturgique (1841-66).