Fill tercer del rei Frederic II de Sicília i d’Elionor de Nàpols, succeí el seu germà Manfred I (1317), però governà el ducat per mitjà de vicaris (Alfons Frederic d’Aragó, que fundà el ducat de Neopàtria; Nicolau Llança, que féu treva amb els venecians, 1331). El 1330 cedí Malta i Gozzo a Alfons Frederic d’Aragó. El seu germà Pere II de Sicília estava obligat a donar-li —per disposició testamentària del seu pare— galeres i gent per tal d’anar a prendre possessió dels ducats d’Atenes i de Neopàtria (1337); ajornada la partença per les qüestions nobiliàries de Sicília, morí abans de poder-ho dur a terme.