Heretà del seu cosí Renat de Nassau-Breda el principat d’Orange (1544). Educat per l’emperador Carles V, el serví com a diplomàtic i fou nomenat membre del consell d’estat (1555) i governador i lloctinent d’Holanda, Zelanda i Utrecht. A poc a poc s’apartà de la política intolerant de Felip II de Castella envers els Països Baixos, i el 1568, després de la revolta de diverses ciutats de Flandes, fou citat al Tribunal de la Sang i li foren confiscats els béns. El mateix any atacà, sense èxit, l’exèrcit del duc d’Alba i es refugià a Alemanya. Sostingué els hugonots (1569), que l’ajudaren en la lluita contra la monarquia hispànica, però després s’uní al calvinisme (1573). Assolí l’alçament general dels Països Baixos (1576) i l’elecció de l’arxiduc Maties, germà de l’emperador, com a governador de Flandes. El 1578 la derrota flamenca a Gembloux el feu aliar amb el duc d’Alençon. Assolí la Unió d’Utrecht (1579), que oferí la sobirania al duc Francesc Hèrcules d’Anjou, germà d’Enric III de França (1581). Morí assassinat.
Guillem I de Nassau-Orange
© RVD
Stadhouder d’Holanda, Zelanda, Utrecht (1559) i Frísia (1581), primogènit i successor del comte Guillem de Nassau-Dillenburg-Katzenellnbogen.