i Guils de Cerdanya | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Guils de Cerdanya

Municipi
Baixa Cerdanya

Sumari de l’article

Vista de Guils de Cerdanya
© Fototeca.cat
Municipi de la Baixa Cerdanya.
Població: 
479 h
[2009]
Extensió: 
22 km2

Situació i presentació

El terme de Guils de Cerdanya s’estén en forma allargassada, del NW al SE, a ponent de Puigcerdà, des de l’estreta llenca de terreny, al N, que va de Puigpedrós (2 914 m), passa pel Pedró de la Tossa (2 695 m), per Puigfarinós (2 594 m) i pel Roc Colom, a partir del qual el territori municipal s’eixampla i baixa pels vessants meridionals del serrat de Puigfarinós, per la serra de la Baga, per Coma Ermada de Guils, per la pleta de les Cases, la Socarrada i altres accidents del vessant dret de la vall de Querol o d’Aravó, fins a tocar el riu d’Aravó, a l’E de Saneja. Per tota la part que correspon a tramuntana d’aquesta línia el municipi, seguint un traçat irregular del vessant de la vall, és limítrof amb l’Alta Cerdanya i, doncs, amb França. El termenal segueix després, des de Saneja, el curs del riu d’Aravó, al límit amb Puigcerdà. Confronta també amb aquest municipi per un petit sector a migdia, pel pla de Ventajola, per on passa la carretera de Puigcerdà. Per ponent i per migdia limita amb Ger (per les Roques Feres, al vessant de ponent del Puig Peransau, de 1 777 m, i la Serra Boledosa) i amb Bolvir (per la roca de Tirallonga, 1 271 m, i el serrat dels Fills).

Per la part de llevant el terme és drenat pel riu de Querol o d’Aravó directament o a través dels seus afluents per la dreta, el torrent del Tarterès i el Riu Tort; en la resta, per diversos torrents, afluents directes del Segre, com ara el torrent de la Mata de l’Ós o dels Estanys i encara d’altres.

El municipi comprèn el poble de Guils, que n'és el cap, i el de Saneja, els veïnats de Sant Martí d’Aravó i de Sant Martí de Cerdanya i el despoblat de Senillers, a més de diverses urbanitzacions.

A migdia travessa el terme la carretera N-260, de Puigcerdà vers la Seu d’Urgell. A tramuntana d’aquesta i també per la part plana del terme, on radiquen els distints llogarets i el poble, hi passa paral·lela la carretera veïnal de Puigcerdà a Sant Martí d’Aravó i a Bolvir. De la N-260 un ramal puja cap a Sant Martí d’Aravó, Saneja i Guils. A l’entrada d’aquest poble surt, a la dreta, una pista forestal al refugi de la Feixa i al prat i bosc de la Mànega (2 200 m), ja en terme de Ger. D’ací es pot anar cap als propers estanys de Malniu (Meranges) i Guils (Ger). Aquesta via enllaça amb la que puja de Meranges al refugi forestal de Malniu. Egils és mencionat en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell. L’any 1035 el comte Guifre de Cerdanya llegà al seu fill Arduí la senyoria que tenia a la vila de Guils. La parròquia de Guils pertangué durant aquest segle al monestir de Sant Martí de Canigó. Al segle XIV el lloc de Guils era de la senyoria de l’abat de Santes Creus. El 1698 pertanyia a la comunitat de beneficiats de Puigcerdà.

La població i l'economia

El 1380 hi havia 10 focs a Guils i 16 a Saneja; el 1595 n'hi havia 20 i 14 respectivament, que passaren a 112 h i 73 h el 1718, i a 235 h i 91 h el 1778. La població de Guils augmentà el 1830 (296 h), mentre que la de Saneja disminuí un xic (84 h); una relació semblant mostra el cens del 1857 (318 h a Guils i 76 h a Saneja). En endavant la població ( guillencs ) del terme, aglutinada, va ser de 370 h el 1860, 343 h el 1887 i 420 h el 1900. El 1910 encara es mantenia una xifra alta: 421 h, però baixà molt fins el 1930 (186 h), per tornar a pujar el 1940 (314 h); d’aleshores ençà hi ha hagut una minva progressiva fins a la dècada del 1970: 309 h el 1950, 284 h el 1960, 229 h el 1975. Al cens del 1981 (239 h) ja s’evidenciava un petit increment que perdurava en els següents registres: 278 h el 1991, 331 h el 2001 i 392 h el 2005.

L’activitat del sector primari s’ha mantingut com una de les més importants. A la muntanya, que ocupa tota la part ponentina del terme, hi ha la major part de la superfície forestal, més de la meitat de l’extensió del municipi. L’extensió de roquisser d’alta muntanya, no rendible, és força important. La superfície agrària útil és compartida per les pastures permanents i les terres llaurades, on destaca el regadiu. Els principals conreus són els cereals (blat, civada i sègol), les patates i el farratge. La ramaderia és relativament important, amb bestiar boví, porcí, oví, conilles mares i equí.

La indústria és pràcticament inexistent al municipi i els serveis són escassos. L’increment del turisme a tota la Cerdanya no ha deixat de banda aquest municipi, que a més gaudeix de la proximitat a la capital comarcal.

El municipi disposa d’ensenyament primari i secundari. Al N del terme hom troba les instal·lacions de les pistes d’esquí nòrdic Guils-Fontanera i al costat del riu d’Aravó, prop de Saneja, hi ha un càmping.

El poble de Guils de Cerdanya

El poble de Guils de Cerdanya (1 385 m), amb 145 h el 2001, és situat al raiguer de la muntanya, en un replà de la solana. L’església parroquial de Sant Esteve de Guils és un edifici romànic, amb un absis ornamentat exteriorment amb un fris de dents de serra i un altre amb petites mènsules, del qual parteixen unes fines lesenes en forma de mitja columna amb un petit capitell al capdamunt. Interiorment es cobreix amb volta de quart d’esfera que s’obre a la nau per dos arcs en gradació apuntats. Bé que l’església fou consagrada el 1042, aquest absis correspon a una obra posterior, del segle XII avançat. La porta és d’aquest mateix període. És un exemplar amb arquivoltes ornamentades en gradació, que descansen sobre tres parells de columnes, els capitells de les quals presenten temes de bestiari i de fullatge esculpits. El campanar d’espadanya, de dos ulls i un de sobreposat, és sobre la paret de ponent. Les capelles laterals són afegides posteriorment. De l’església procedeix un frontal d’altar romànic (segle XII) amb escenes de la vida de sant Esteve que es conserva al Museo del Prado de Madrid.

Guils celebra la festa major per Sant Isidre, al maig, i la festa del Patró per Sant Esteve, al de-sembre. Laagost és també un mes festiu, amb l’aplec de Fontanera i la Trobada d’Acordionistes.

Altres indrets del terme

A llevant de Guils, al sector més baix de la vall de Querol, hi ha el poble de Saneja (1 214 m), a 2 km de Puigcerdà. Tenia 97 h el 2001. Saneja és situat a la dreta del riu d’Aravó i al peu del puig de Saneja (1 285 m). L’església parroquial de Sant Vicenç conserva l’absis romànic, ornamentat exteriorment amb arcuacions llombardes (segle XI), i el campanar de torre quadrat, que en la seva part superior fou modificat posteriorment. També l’església ha sofert moltes alteracions i adossament de capelles. La porta és a ponent i, bé que reformada el 1879, conserva la ferramenta romànica original. L’edifici estotja un retaule gòtic (segle XV) amb escenes de la vida de sant Vicenç. El lloc de Saneja ( Exenegia ) és citat en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell. Saneja celebra la festa major per Sant Vicenç, al gener.

Al N de Saneja hi hagué l’antic lloc de Senillers, avui despoblat. Aigua avall de Saneja, també a la dreta del riu d’Aravó o de Querol, que és travessat pel pont de Sant Martí, reconstruït entre el 1326 i el 1328, d’un sol arc, hi ha el veïnat de Sant Martí d’Aravó, que tenia 74 h el 2001 i l’església de Sant Martí, bastida amb maçoneria. Celebra la festa major al novembre.

Prop del veïnat hom construí la urbanització Guils Residencial o Arboreda de Sant Martí i, més a ponent, la urbanització Puigcerdà Residencial. Una part de la Zona Residencial del Golf es troba també dins el terme, l’altre és dins de Bolvir. El veïnat de Sant Martí de Cerdanya, que tenia 76 h el 2001, és situat al S del municipi. En aquest lloc, a la vorera del riu d’Aravó, se situaren fa anys les fàbriques tèxtils de Puigcerdà, a l’època que hi havia activitat manufacturera.

Col·laboració: 
TLlC

Llegir més...