Vida i obra
De família acomodada i important propietari agrícola. Es llicencià en filosofia i lletres a Madrid, on fou deixeble de Menéndez y Pelayo. De retorn a la seva ciutat natal exercí la docència a l’institut d’ensenyament mitjà com a professor de llatí i literatura.
En el camp polític, milità en el partit conservador i en el sindicalisme catòlic. Influenciat pel pensament d’Antoni Maura arribà a ser cap provincial del partit conservador. En aquesta condició ocupà diversos càrrecs polítics, entre els quals el de diputat a Corts per Llucena (1907) i alcalde de Castelló i president de la Diputació en diverses fases entre el 1907 i el 1924.
Defensor de les doctrines socials del jesuïta Antonio Vicent, fundà amb ell el Sindicat Catòlic de Castelló de la Plana i defensà aquestes doctrines des del setmanari El Obrero Católico, del qual fou director.
Tingué una intensa activitat cultural, essent promotor de nombroses iniciatives i liderant el grup intel·lectual de Castelló durant els primers decennis del segle XX. Fundà el Cercle Artístic i, el 1919, figurà entre els fundadors de la Societat Castellonenca de Cultura, de la qual fou el primer director i col·laborà assíduament en el seu butlletí.
La seva tasca intel·lectual se centrà en estudis lingüístics del valencià —fou un dels signants il·lustres de les Normes de Castelló del 1932— i de la literatura valenciana dels segles XV i XVI. Publicà diversos treballs sobre Joan Roís de Corella, Joanot Martorell i Jaume Roig.
Conreà també la literatura costumista. Publica el recull de narracions curtes Capolls mustigats (1900), recuperades el 1905 a la “Biblioteca Popular de L’Avenç” amb el títol d’Escenes castelloneses i encara reeditades posteriorment a la col·lecció “Lectura Popular”; i els assaigs Fuentes literarias de la lengua valenciana (1922) i El poeta Jaime Gaçull: estudio bio-bibliográfico y crítico (1924).
Fou col·laborador del setmanari satíric Don Cristóbal i de les revistes Diario de la Plana i La Tribuna.
També fou arxiver de l’Arxiu Municipal de Castelló, i a la seva mort llegà la seva biblioteca a aquesta institució, on encara avui es conserva.
Guinot i la historiografia
Tot i que no escriví cap obra de contingut històric, més enllà de les ressenyes d’alguns llibres sobre història local publicades en el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, fou un publicista important que col·laborà en moltes publicacions periòdiques. A més de les ya esmentades, cal destacar Ayer y Hoy (1902-03), «òrgan inicial del positivisme» en paraules de P. Viciano, que juntament amb Manuel Betí, Ramon Huguet i Joan Batiste Carbó, són considerats personatges importants en la superació d’una historiografia romàntica i el pas a una altra de positivista basada en el mètode erudit. Directament, però, Guinot no participà en aquesta renovació historiogràfica més que com a impulsor d’iniciatives culturals, com ara recopilacions de folklore.
Bibliografia
- Viciano, Pau: “Ideologia i producció historiogràfica: els inicis del medievalisme a la Plana”, Butlletí del Centre d’Estudis de la Plana, 10, 1987, p. 72; vg . també p. 76-77)
- Diversos autors: "In memoriam",Butlletí del Centre d’Estudis de la Plana