i Guipúscoa | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Guipúscoa

Nom basc deGipuzkoa (eu)
Província
Espanya

Sumari de l’article

Nom basc deGipuzkoa (eu)
Regió del País Basc que, administrativament, constitueix una província.
Població: 
705.698 h
[2009]
Extensió: 
1.997 km2

La capital és Sant Sebastià. Limita al N amb el golf de Biscaia, a l’W amb Biscaia, al S amb Àlaba i a l’E amb Navarra i el País Basc de l’Estat francès. A la regió litoral les muntanyes arriben fins a la mar. Les ries són poc profundes (Deba, Orio, Pasaia), excepte la del Bidasoa, que fa de frontera amb l’Estat francès. A la regió central hi ha una xarxa de rius a la vora dels quals se situen els principals centres industrials. La regió sud és la més muntanyosa i amb els cims més elevats (Aizgorri, 1 544 m). El clima és atlàntic amb oscil·lacions de temperatura no gaire fortes i amb pluja abundant repartida durant tot l’any. A Sant Sebastià la temperatura mitjana del mes més fred és de 7,8°C i la del més càlid de 15,1°C. La mitjana de precipitacions anual és de 1 506 mm. La vegetació és atlàntica, amb faigs, roures i gran abundància de prats. Té una densitat de població i un potencial econòmic dels més importants de la península Ibèrica. La població s’ha quasi quadruplicat des del començament del s. XX (195 000 h [1900]), a causa del fort creixement vegetatiu i de la immigració. Les indústries principals són la metal·lúrgica, la tèxtil, la de fabricació d’armes i la d’arts gràfiques. L’agricultura consisteix sobretot en l’obtenció de farratge per a la ramaderia bovina, que abasta importants indústries alimentàries. És molt important la pesca (Pasaia és el port pesquer més important de tot el litoral cantàbric), i també el turisme, localitzat sobretot a la regió litoral. La xarxa de carreteres i de ferrocarrils és molt important. Hi ha aeroport a Hondarribia. La província és dividida en 81 municipis.

La història

Fins a la baixa edat mitjana es mantingué virtualment independent, per l’equilibri d’influències navarresa i castellana, bé que des del 1206 (regnant Alfons VIII) passà a formar part de la corona de Castella. Amb tot, protegí la seva autonomia i conservà la potestat de signar pactes (treva de Londres, 1351). Guipúscoa fou escenari de les lluites entre gamboïns i onyasins i entre aquests i els navarresos. Els Reis Catòlics hi enviaren un corregidor el 1480, però encara el 1483 els guipuscoans firmaren un pacte amb Anglaterra. Llur participació en la conquesta americana fou important; la introducció del conreu del blat de moro transformà l’economia pecuària. L’impuls econòmic del s. XVII, amb l’establiment a Caracas de la Reial Companyia Guipuscoana i la fundació de la Societat Econòmica del País Basc, no s’ha deturat, i avui Guipúscoa és una regió molt industrialitzada i amb un nivell de vida molt elevat. En el curs del s. XIX perdé quasi totalment els seus drets forals (règim duaner, el 1841; autonomia política, el 1876). L’any 2011 el parlament espanyol aprovà el canvi de denominació ofical del castellà (Guipúzcoa) al basc (Guipuzkoa).

Col·laboració: 
LGL

Llegir més...