Situació i presentació
Limita pel N amb el municipi de la Coma i la Pedra, per l’W amb Odèn i per l’E amb Gòsol i Fígols (Berguedà). A migdia entronca amb el terme de Navès i amb els enclavaments del Santuari de Lord (Sant Llorenç de Morunys) i Valielles (Montmajor, Berguedà).
El territori a ponent del Cardener s’estén des de la cinglera de la serra de Querol (2.214 m), sector meridional de la serra de Port del Comte, fins a la mola de Lord, i a la capçalera de la rasa de Vilamala, i comprèn l’important coll de Jou (1.470 m). El territori de llevant, a la vall de l’aigua de Valls, s’estén des dels contraforts meridionals de la serra del Verd (roca de Guixers, 1.425 m), a la dreta de la vall, i de la serra d’Ensija (serra de Montcalb, 1.667 m), a l’esquerra, fins a la serra dels Bastets (1.383 m al tossal de la Viuda) i la de Busa (ja a Navès), i comprèn un petit sector, a l’extrem E del terme, de la vall d’Ora (dita aquí de Llinars). El poblament és disseminat; hi trobem les caseries de la Casa Nova de Valls, cap administratiu, de Castelltort, la Corriu, Montcalb, Sisquer i Vilamantells, moltes de les quals corresponen a antigues parròquies. Entre les esglésies cal esmentar les romàniques de Sant Serni del Grau i Santa Creu d’Ollers. El terme és travessat per la carretera local que va de Berga a Sant Llorenç de Morunys.
Abans de la formació del municipi, Guixers, Castelltort, Sant Serni i Ollers ja constituïen una jurisdicció. El consell es reunia el 1606 a la Codina de Castelltort i, més endavant, format ja el municipi (sense Montcalb, Valls i Sisquer), la casa del comú es trobava a la masia del Jardí i l’hostal de la Mel, vora el Cardener i prop de Sant Llorenç de Morunys. Modernament la casa del comú fou traslladada a la Casa Nova de Valls.
La població i l’economia
La població (guixeresos) és disseminada i ha seguit una evolució paral·lela a la dels altres pobles comarcals; fou escassa a l’edat mitjana (28 focs el 1380 i 58 focs el 1553), augmentà al segle XVIII (de 280 h el 1719 passà a 425 h el 1787), assolí un màxim el 1860 (940 h), s’estabilitzà després al voltant dels 500 h i minvà progressivament a partir del 1960; dels 354 h baixà als 208 h el 1970, 169 h el 1981, 152 h el 1991, 155 el 2001 i 144 h el 2005.
El territori és extremament muntanyós i abrupte. La principal producció agrícola són els conreus farratgers i els cereals (ordi, blat, civada). L’economia d’aquest municipi és mixta, es basa en la ramaderia, l’explotació forestal i la indústria. Pel que fa a la ramaderia, hom cria bestiar oví, cabrú, boví, i aviram.
Quant a la indústria, a tocar del Cardener, a l’indret anomenat el Monegal, hi havia l’empresa Tèxtil Pirenaica (1941) que disposava de salts d’aigua de la seva propietat que li proporcionaven l’electricitat. El 2001 l’empresa tancà per suspensió de pagaments. El 1991 es va inaugurar a Castelltort la factoria d’una multinacional alemanya, que explotava els jaciments de Coromines, Sant Feliu, el Guix, la Costa i Collada de Berlà en una franja de 3 km d’extensió prop de la carretera de Sant Llorenç de Morunys a Berga. La factoria es dedica a l’extracció de guix per fabricar plaques de guix-cartró. Al polígon de la Codina també s’hi troben una empresa de perfils metàl·lics i una empresa local d’excavacions.
Indrets del terme
El sector de llevant
A l’esquerra de l’aigua de Valls, sortint de l’estret de Vallpregona, hi ha l’antiga església de Santa Maria de Valls, sufragània de la parròquia de Sisquer. A 1 km de la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys hi ha la masia de la Casa Nova de Valls, que és on es troba la casa del comú del municipi. Aquesta caseria, totalment disseminada, és formada per l’església i 5 o 6 cases. El municipi disposa, des de 1993, d’un arxiu històric local que recull documentació municipal des del segle X fins a l’actualitat. Santa Maria de Valls celebra la festa major per la Mare de Déu d’Agost.
L’antiga parròquia de Sant Martí de Guixers, esmentada el 1088 quan el comte Ermengol d’Urgell la cedí a Santa Maria de Solsona, dona nom al municipi. En resta una petita esglesiola romànica, dedicada a la Trinitat, propera a la masia de Can Guix, als vessants meridionals de la roca de Guixers. Prop seu hi ha l’antiga església de Sant Feliu. Al SW del cap municipal hi ha la parròquia de Castelltort, dedicada a sant Climent (edifici del segle XVIII). A l’altra banda del riu es conserven les ruïnes de la primitiva església, romànica, i de l’antic castell Tort, al cim d’un turó, esmentat ja el 1064, que formà part dels dominis dels Cardona. La parròquia de Castelltort (de la qual depenia Guixers) pertanyé a la canònica de Solsona.
El sector de septentrió
Més al N, sota la serra del seu nom, hi ha l’antiga parròquia de Montcalb, dedicada a sant Pere, que fou sufragània de la de Sisquer. Es tracta d’una caseria totalment disseminada que celebra la festa major per Sant Pere (29 de juny), festivitat del seu patró. Al SE de Montcalb hi ha l’antiga església romànica de Santa Magdalena del Collell, prop la masia del Collell. A la dreta de l’aigua de Valls, al N del terme i sota Puig-aguilar, està situada la caseria disseminada de la Corriu. Aquesta parròquia, dedicada a sant Martí, ja és esmentada el 839. La rectoria fou sovint residència del comandant carlí que regia la comandància militar de Sant Llorenç de Morunys durant la primera guerra Carlina, dit el Rector de Frades. Al cim de Puig-aguilar (1 253 m) hi ha el santuari de Puig-aguilar, en un indret on segons la llegenda s’aparegué la Mare de Déu a un pastor de la gran masia fortificada de Torre de Corriu. L’admiració dels veïns de Vilacireres, Pratformiu (la Coma i la Pedra), Sisquer (Guixers) i Moripol (Gósol) feu que construïssin un santuari. Pel setembre, el diumenge següent al dia 8, es fa un aplec al santuari de la Mare de Déu de Puig-aguilar, i la festa major de Corriu se celebra el primer diumenge de maig, pel Roser.
El sector de ponent
A l’E del cap municipal hi ha la parròquia de Sisquer, dedicada a sant Esteve i esmentada ja el 839 en l’acta de la catedral d’Urgell, situada a l’interfluvi de l’aigua de Valls i la de Llinars. Prop seu, aturo nades, s’alcen les ruïnes de l’antic castell de Sisquer, esmentat des del segle XIII, que fou del vescomtat i els dominis dels Cardona. Al segle XIX Sisquer formà amb Montcalb i Valls un municipi.
A ponent del terme, sota el coll de Jou, al camí que porta al santuari de Lord, hi ha l’església de Sant Serni del Grau (o Santa Maria del Grau), romànica, que centrava l’antic terme de Vilamantells. A la creu del Codó (1 509 m), prop de coll de Jou, es fa un gran aplec el dia de la Santa Creu de Maig, en el qual es beneeix el terme i el pa, que es reparteix entre els assistents. El diumenge següent se celebra la missa a Sant Serni i també es reparteix pa beneït. Al NE de Sant Serni, camí ja de la Coma i la Pedra, es conserva l’església de Santa Creu d’Ollers, romànica, que havia tingut unes quantes masies dins la seva demarcació religiosa.