Ocupà alts càrrecs dels ministeris de l’interior i de justícia (1814-20), des d’on secundà el moderantisme de Decazes. Durant el regnat de Carles X de França encapçalà un sector de l’oposició parlamentària. Contribuí a l’entronització de Lluís Felip d’Orleans, el qual el nomenà ministre de l’interior (1830), d’educació (1823) i d’afers estrangers (1840) i cap del govern (1847). Evolucionà progressivament cap a posicions conservadores i sostingué la repressió contra els republicans. Oberta l’onada revolucionària de febrer del 1848, i caiguts el govern i la monarquia de Lluís Felip d’Orleans, es consagrà a la seva obra històrica: Histoire générale de la civilisation en Europe (1828).