Gujarāt

Estat de l’Índia, situat a la costa de la mar d’Aràbia.

La capital és Gandhinagar (208.299 h [2011]). Els extrems SE i NE són muntanyosos, formats per part dels Gaths Occidentals, la serralada de Sātpura i les extremitats de l’Arāvalli. La península de Kāṭhigāwār és una plana delimitada pels golfs de Kutch i Khambhāt. El clima és càlid.

És una regió densament poblada (173,9 h/km2 [1981]), amb una població majoritàriament rural; però hi ha grans ciutats de més de 200.000 h (Ahmadābād, Surat, Rājkoṭ, Bhaunagar i Jāmnagar). L’economia és predominantment agrícola (cotó, arròs, melca, mill, sèsam, tabac i cacauets). Té importants recursos miners: manganès, bauxita, lignit, petroli i gas natural a les costes del golf de Khambhāt. Hi ha indústria tèxtil cotonera a Ahmadābād, Surat i indústries químiques i del ciment a Porbandar.

En el decurs dels segles IV-VIII estigué governat per les dinasties màuria, saka, gupta i valabhi i, després, pels parsis (segles VIII-X) i pels txàlukia (segles X-XIII). Des del 1298 pertangué al soldanat de Delhi, però més tard i fins el 1572 fou un soldanat independent. D’aquest període data la penetració portuguesa en el territori (presa de Diu, Daman). A partir del 1572 fou incorporat a l’imperi del gran mogol (1526-1858), i posteriorment, durant l’ocupació britànica, estigué dividit en múltiples estats que, el 1947, foren integrats en l’estat de Bombai.