Estudià a la Schola Cantorum de París amb V. d’Indy, a Brussel·les i a Colònia. El 1939 anà a residir a Madrid, on ensenyà orgue (des del 1944) al conservatori, del qual fou director (1956-61). Renovà l’òpera basca amb Mirentxu (1910) i Amaya (1920). De les seves sis sarsueles destaca El caserío (1911). És autor d’obres simfòniques (Diez melodías vascas, 1941; Sinfonía pirenaica, 1945), de música de cambra, etc. Ha harmonitzat nombroses cançons populars basques.