Militant de Falange Española, el 1939 fou alt funcionari del departament de censura a Barcelona. El 1945, fou un dels fundadors de la revista barcelonina Entregas de Poesía i exercí de crític d’art a La prensa, Las Noticias i, des del 1973, a La Vanguardia. Fou un dels impulsores de l’Associació Catalana de Crítics d’Art.
Treballà a l’editorial de Josep Janés per a la qual feu també de traductor al castella, tant d’escriptors estrangers com d’alguns textos representatius de la literatura catalana, com Memorias (1957) de Josep Maria de Sagarra i, amb Diego Navarro, una Antologia poética (1946) de Joan Maragall.
Poeta postsimbolista i classicitzant, publicà Primera tristeza (1945), Los ángeles diarios (1947), Anteo e Isolda (1951), entre d’altres. També publicà novel·les com La muerte Supitaña (1960) i El inútil lugar de la esperanza (1982), i algun assaig com 30.000 niños españoles acusan (1973) i Curas represaliados en el franquismo (1977).
Obingué diversos premis literaris per les seves poesies, com el Ciutat de Barcelona i el Juan Boscán, i com a novel·lista el Premio Ciudad de Valladolid.