Es distingí en la primera guerra Carlina, i el 1840 fou ascendit a mariscal de camp. Conspirà contra Espartero (1841) i hagué d’exiliar-se; el 1843 contribuí a enderrocar-lo. Fou ministre de la guerra. El 1847 manà un cos d’exèrcit que apaivagà a Portugal un aixecament contra Maria II; l’èxit li valgué el títol de marquès del Duero, amb la grandesa d’Espanya.
Fou capità general de Catalunya (1845-46 i 1848-49); intervingué en la liquidació de la segona guerra Carlina i fou rebut a Barcelona com a triomfador (maig del 1849). Milità en la Unió Liberal i féu costat a O'Donnell durant el seu govern (1854-56 i 1858-63). Morí lluitant en la tercera guerra Carlina.