Mobilitzat a la Segona Guerra Mundial (1941), treballà com a intèrpret de francès durant l’ocupació de França. Després de ser internat en un camp de presoners a Suïssa (1944-45), es diplomà en traducció i interpretació en alemany, francès i anglès (1946) i castellà (1947) a la Universitat de Ginebra. Aquest any inicià estudis de romanística a la Universitat de Barcelona, que prosseguí a la de Munic, on el 1954 es graduà en filologia romànica i història, i on els anys 1956-67 fou professor adjunt de francès, castellà i català. En aquesta universitat participà en la fundació de l’Institut de Traducció i Interpretació (1952), del qual fou vicedirector (1952-67) i director (1967-69). Catedràtic de filologia romànica a la Universitat d’Erlangen-Nürnberg (1967-73), hi fundà l’Escola d’Idiomes, que dirigí fins el 1972. Del 1973 al 1991 fou catedràtic de lingüística aplicada, secció romàniques, a la Universitat d’Augsburg, on fou director de l’Escola d’Idiomes. Fou també intèrpret i traductor per a institucions i administracions d’Alemanya, l’Argentina, l’Estat espanyol i la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer.
President fundador de la Unió d’Hispanistes Alemanys (1967-71) i coeditor (1956-96) de la revista Lebende Sprachen, fou membre corresponent de la Real Academia Española i de diverses acadèmies llatinoamericanes, entre les quals l’Academia Porteña del Lunfardo, Buenos Aires. Rebé l’orde d’Isabel la Catòlica (1973), la Creu del mèrit de la República Federal d’Alemanya (1980), el premi Elio Antonio de Nebrija de la Universitat de Salamanca (1995) i el premi Nieto López de la RAE (2001). Estudià els dialectes de l’Alta Ribagorça, als quals dedicà la tesi doctoral (Las hablas de la Alta Ribagorça, 1960) i es coautor de diccionaris del castellà de l’Amèrica del Sud i de diccionaris bilingües del castellà i, amb Lluís C. Batlle, del català (Diccionari alemany-català, 1981 i Diccionari català-alemany, 1991). També publicà Wörterbuch der Biologie (1976) i Los diccionarios del español en el umbral del siglo XXI (1997).