Influït per Nietzsche i Strindberg, la seva obra se centra entorn de la realitat elemental en una natura que l’home, rebel i deseixit de la societat, treballa. D’actitud pronazi, acabada la Segona Guerra Mundial fou processat. Escriví Pan (1894), Børn av tiden (‘Fills del temps’, 1913), Markens Grøde (‘La creixença de la terra’, 1917, que li valgué el premi Nobel del 1920) i Landstrykere (‘Els rodamons’, 1927).