De primer formà part del ducat de Brunsvic, i fou convertit en electorat del Sacre Imperi el 1692, amb la ciutat de Hannover com a capital. Els dominis de l’electorat s’estengueren també als altres territoris de l’antic ducat de Brunsvic, sota Jordi Lluís I de Hannover. Noves possessions li foren unides, com el bisbat d’Osnabrück (1802). Dins aquests dominis hi havia Göttingen, amb la seva universitat, un dels centres intel·lectuals més importants d’Europa. Ocupat per Napoleó (1803), l’electorat fou cedit a Prússia (1806), i ocupat novament pels francesos (1807). El 1814 fou reconeguda al congrés de Viena la independència de Hannover, erigit ara en regne. Esdevingué una província prussiana, el 1866, en ésser derrotada Àustria, amb la qual s’havia aliat. Amb la constitució del 1949 passà a constituir una regió del land de la Baixa Saxònia.