Com a comte de Wessex fou el personatge més influent de la cort a la fi del regnat d’Eduard III de Wessex, a la mort del qual es féu coronar rei contra una part del seus súbdits. Hagué de rebutjar una invasió noruega comandada per Harald III de Noruega. La debilitat de la seva posició fou aprofitada per Guillem de Normandia, el qual, al·legant drets a la corona anglosaxona, desembarcà a Anglaterra, el vencé i l’occí.