Contemporani de Wajda, Kawalerowicz i Munk, en la seva producció predominen les adaptacions literàries: Rekopis znaleziony w Saragossie (‘El manuscrit trobat a Saragossa’, 1964, a partir de l’obra de J.Potocki; premiat als festivals d’Edimburg, 1965, Sant Sebastià, 1965 i Sitges, 1969), Sanatorium pod Klepsydrą (‘El sanatori de la Clepsidra’, 1973, premi especial de Canes), Nieciekawa historia (‘Una història sense importància’, 1982), Pismak (‘L’escriptor’, 1984), Osobisty pamietnik grzesznika (‘Diari íntim d’un pecador’, 1985) i Niezwykla prodroz Baltazara Kobera (‘Les tribulacions de Baltasar Kober’, 1988).