Fundador del partit nacionalista (1932), s’oposà a l’invasor japonès (1941-45). Fou vicepresident (1945-48 i 1950-56) i primer ministre (1948-50). El 1949 obtingué per a Indonèsia la independència de iure a les converses de la Haia. Fou destituït per Sukarno (1956) i es retirà de la vida pública. Publicà el seu testament polític (1982).