i Hawaii | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Hawaii

Antic nom de les illesilles Sandwich, Nom en anglès de lesHawaiian Islands (en), Altra forma deilles Hawaii
Arxipèlag    Divisió administrativa
Estats Units d’Amèrica    Oceania
Antic nom de les illesilles Sandwich, Nom en anglès de lesHawaiian Islands (en), Altra forma deilles Hawaii
Cascada Akaka, Hawaii
© Fototeca.cat-Corel
Arxipèlag d’Oceania, al mig del Pacífic i al S del tròpic de Càncer, que constitueix un estat dels EUA.
Població: 
1.221.000 h
[est 1995]
Extensió: 
16.759 km2

La capital és Honolulu. Les illes més importants per llur extensió són vuit: Hawaii (10.414 km2), Kahoolawe (117 km2), Kauai (1.427 km2), Lanai (365 km2), Maui (1.886 km2), Molokai (671 km2), Niihau (186 km2) i Oahu (1.549 km2); són d’origen volcànic —encara hi ha alguns volcans en activitat— i molt muntanyoses. Les altituds màximes són assolides a l’illa de Hawaii als volcans Mauna Loa (4.170 m) i Mauna Kea (4.205 m). El clima és tropical amb pluges abundants, afectat per l’alisi del NE. La vegetació natural és una selva pluvial, actualment molt alterada per l’home i substituïda per sabanes, sobretot als vessants SW, no tan humits. Hi ha també amples deserts de lava on només creixen algunes plantes endèmiques. La població ha experimentat un augment considerable des del començament del segle XX gràcies a la immigració de mà d’obra per a treballar a les plantacions de canya de sucre i pinya tropical (ananàs). Així, els 89.990 h que hi havia el 1890 quasi es duplicaren en un període de 30 anys (165.891 h), xifra que augmentà en un 3,3% anual durant els vint anys següents; el 1960 assolí 632.772 h. Això ha portat com a conseqüència que el grup racial dominant actualment a Hawaii sigui el japonès, mentre que la raça polinèsia hawaiana no passa de l’1,1%. La població es reparteix desigualment: l’illa d’Oahu, amb la capital Honolulu, acapara una mica més del 82%, amb una densitat de 539 h/km2 (1990), mentre que les altres illes resten poc poblades. L’activitat econòmica principal és l’agricultura, molt mecanitzada. Els conreus més estesos són els de canya de sucre i ananàs; amb menys importància, cafè i bananes. La indústria i els recursos minerals són poc importants. En canvi, el turisme és una font d’ingressos molt destacada. El major nombre de visitants són nord-americans i els principals centres turístics són Waikiki i la platja d’Honolulu. L'originalitat de la seva flora i fauna, molt determinada per la insularitat i la situació remota, així com la gran biodiversitat marina a les seves aigües per la presència d'atols coral·lins ha comportat la declaració de nombroses àrees naturals protegides. Sobresurt el Papahānaumokuākea National Marine Monument (2006), entre les illes Midway i Hawaii que, ampliat el 2016 a 1,5 milions de km2, constitueix l'àrea natural protegida més gran del món. Hawaii és també un important centre militar nord-americà amb la base de Pearl Harbor.

La història

Descobertes les illes per James Cook el 1778, la penetració europea a partir del 1820 comportà la presència d’agents britànics, disputada pels francesos i pels nord-americans. Un tractat signat el 1872 en donà el control econòmic als EUA, i el 1887 el rei de Hawaii els cedí la rada de Pearl Harbor. Recolzant-se en el proteccionisme nord-americà, els plantadors de sucre i cafè i els productors de llana feren un cop d’estat (1894) i demanaren l’annexió als EUA (1898). Bastió de la defensa nord-americana al Pacífic, Pearl Harbor fou bombardejada pels japonesos (7 de desembre de 1941), fet que portà a la guerra entre aquests i els EUA. El 1959 les Hawaii foren admeses com a estat dels EUA.

Col·laboració: 
LGL
Llegir més...