Entre el 1923 i el 1934 col·laborà amb l’orquestra de Fletcher Henderson on, amb un estil alhora fluent i robust, contribuí a consolidar el saxòfon tenor com un dels principals instruments del jazz . Posteriorment interpretà amb grups propis, i a partir dels anys quaranta s’interessà per les innovacions del be-bop , tot interpretant i enregistrant amb músics més joves, com T. Monk, B. Powell o J. Coltrane. És autor de nombroses composicions, entre les quals Body and Soul .