i Hèlsinki | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Hèlsinki

Nom finès d’Helsinki (fi), Nom suec d’Helsingfors (sv)
Ciutat
Finlàndia
Nom finès d’Helsinki (fi), Nom suec d’Helsingfors (sv)
Monument a Alexandre II a Hèlsinki, Finlàndia
© B. Llebaria
Capital de Finlàndia i del lääni d’Uudenmaan.
Població: 
595.384 h
[est. 2012]

Situada en una península sobre el golf de Finlàndia, vorejada per nombrosos illots, l’envolta la mar per tres costats. A l’E hi ha el barri de Sörnäinen, residencial obrer, al NE els barris nous, i al NW àrees residencials burgeses, separades pel llac de Töolö i pel parc olímpic d’un sector urbà industrial. La forma de la península proporciona nombrosos ports: el meridional, pròxim al centre urbà, de passatgers; el de Sörnäinen, exportador de fusta; i el de Sandviken-Hietalahti, importador de cereals i de carbó. A més de la funció administrativopolítica, hi és desenvolupat el sector industrial: alimentació, metal·lúrgia de transformació, arts gràfiques, indústria tèxtil i de la confecció, construcció naval i indústria química. És el principal centre comercial i financer finlandès. Té aeroport internacional. La universitat, fundada el 1828, és la més gran dels països escandinaus. És seu de bisbat catòlic, luterà i ortodox rus. Fundada per Gustau I de Suècia (1550), substituí Turku com a capital de Finlàndia (1817). El 1918 hi hagué establert uns quants mesos un govern provisional soviètic. Sofrí bombardeigs durant la guerra russofinlandesa (1939-40) i en la Segona Guerra Mundial. Les construccions més interessants de la ciutat són del s. XX: l’estació de ferrocarril, d’Eliel Saarinen; el parlament, de J.Sirén, i la Casa de la Cultura i l’Oficina Nacional de Pensions, d’Alvar Aalto. El pla urbanístic de la ciutat fou projectat per A. Ehrenström i Carl L. Engel. Els Jocs Olímpics del 1952 marcaren l’inici de la recent expansió. Altres monuments destacats són la fortalesa de Suomenlinna (s. XVIII), la catedral luterana (consagrada el 1852), la catedral ortodoxa russa Uspenski (1862-68) i el monument a Jean Sibelius.

Llegir més...