Fill d’Antípatre, fou ministre d’Hircà II i governador de Galilea (47 aC); fugitiu d’Antígon, es refugià a Roma, on el senat el proclamà rei de Judea, del qual regne s’emparà amb l’ajut dels romans. Hel·lenista, partidari de Roma i gran estadista, mai no gaudí de l’estimació dels jueus. L'evangeli de la infància el fa protagonista de la matança dels Innocents.
La figura d’Herodes ha estat tractada sovint en la iconografia religiosa, així com en la literatura popular catalana. El Misteri del rei Herodes és una de les representacions, musicada en part, que tenia lloc, fins al segle XIX, a la processó valenciana del Corpus. El text, en català, es conserva en una còpia del 1672. Era anomenat vulgarment la Degolla. L’escena —visita dels tres reis a Herodes, adoració dels reis a Betlem, fugida a Egipte, crida d’Herodes a les dones de les diferents poblacions de l’Horta valenciana, que es presentin amb els fills— acabava amb l’ordre de degollació dels Innocents.