Participà en la guerra contra Àustria (1866) i en la guerra Francoprussiana (1870-71), i serví en l’alt estat major a les ordres de Von Moltke. Ascendit a general, durant la Primera Guerra Mundial (1914-18) derrotà els russos a Tannenberg (1914) i als llacs Masurians (1915), victòries que li proporcionaren un gran prestigi. El 1916 substituí el general V.Falkenhayn com a comandant en cap de les forces alemanyes, quan els exèrcits imperials estaven aturats en tots els fronts. Hindenburg no aconseguí d’invertir la situació, però evità una desbandada i el seu prestigi restà intacte després de l’armistici. Es retirà a la vida privada (1919), però en morir el president Ebert, per un acord dels partits de dreta i els grans industrials, fou elegit president de la República de Weimar (1925). S'hagué d’enfrontar amb les conseqüències de la guerra i amb la crisi de l’any 1929, i davant el progrés del nacionalsocialisme nomenà Hitler canceller (1933). Escriví les seves memòries: Aus meinem Leben (1920).