Presenta l’originalitat d’un argument que es desenvolupa en el món otomà, a partir d’uns esdeveniments i personatges històrics reals. Culminada en la batalla de Kosovo Polje de l’any 1389, en disset capítols narra les aventures del seu protagonista, Jacob Xalabín, primogènit del soldà de Turquia Murat I, que ha de fugir de la cort del seu pare per les falses acusacions d’una madrastra que el requereix d’amors, iniciant un periple cavalleresc pels emirats occidentals i meridionals de l’Àsia Menor que el portarà a trobar l’amor i l’aventura. Un cop tornat a prop del seu pare, és assassinat a mans del seu germanastre Baiazet. En aquest punt l’obra té una clara intenció de denúncia, ja que es critica l’ascensió del germanastre al tron otomà.
Escrita en un estil senzill, amb trets visibles d’oralitat, sembla que el seu anònim autor es basà en una crònica prèvia escrita per un grec o un turc, i la completà amb elements llegendaris presents a les Mil i una nits, entre els quals destaca el motiu de la madrastra que s’enamora del seu fillastre present al conte Història del rei Kamaru-s-Seman i del rei Schahraman (nits 170 a 236). També hi ha punts de contacte amb el Cligès de Chrétien de Troyes o amb el poema Fraire de Joy e Sor de Plaser (l’episodi que narra la trobada dels dos amants a la torre funerària).
Malgrat que l’autor demostra un gran coneixement i simpatia pels turcs (cosa que ha fet pensar que es tractava d’una traducció d’un text oriental o bé que l’autor era un renegat català resident a Turquia), la base cultural i literària del text és essencialment occidental i adreçada a un públic poc o gens familiaritzat amb els costums orientals. Els personatges són turcs, però la seva vivència religiosa és nítidament cristiana, i l’univers sentimental també pertany a la cultura occidental, així com el final feliç emmarcat en una modèlica perspectiva matrimonial (cap. XIV) molt poc assimilable a la cultura turca.
L’obra ha estat editada per R. Foulché-Delbosc (1906), R. Miquel i Planas (1909) i A. Pacheco (1964). Posteriorment, n’han aparegut versions en català modern a cura de L. Badia (1982), J. Vinyes (1989), F. Machirant (1995), J.E. Pellicer (1996) i S.M. Cingolani (2008).