El seu pare el nomenà almirall per a la defensa de les costes contra els sarraïns (1263-64). Actuà com a lloctinent a València (1266-67). Participà en la croada que una tempesta dispersà abans d’arribar a Terra Santa (1269). El rei li havia atorgat la senyoria d’Híxar (1268). Prengué part en la defensa de la frontera de Múrcia (1273) i intervingué decisivament en la pacificació d’una revolta dels sarraïns de València (1276). Assistí a l’entrevista de Campillo entre Pere II i Sanç IV de Castella (1281). Comandà un del terços de Pere II que, després de la campanya d’Alcoll, a Barbaria, emprengueren la conquesta de Sicília (1282), i fou un dels qui juraren pel rei en la qüestió del desafiament de Bordeus (1283). Lluità per les llibertats aragoneses fent causa amb els nobles contra el rei (1284), però fou l’únic noble aragonès que anà a defensar Catalunya al costat del rei en el combat del dia de la Mare de Déu d’Agost (1285). Fou procurador reial del Regne de València (1286-91), signà com a testimoni els privilegis de la Unió (1287) i donà com a penyora el castell i la vila de Bunyol per a la pau entre els nobles i el rei, havent passat a la part d’aquest. Fou encarregat de portar el príncep de Salern, captiu, a Mequinensa (1289). Governà els castells de Morella i de Biar, que cedí com a penyora en els pactes de Monteagudo i Sòria amb Castella. Entrà a Castella amb Alfons de la Cerda, que s’intitulava rei (1296). Tingué bandositats amb algunes famílies nobles. Es casà, de primer, amb Teresa Gombau d’Entença (abans del 1268) i, després (abans del 1276), amb Marquesa de Navarra (o Gil de Rada), filla natural de Teobald I de Navarra, de la qual tingué el successor. Marquesa fundà el monestir del Sant Sepulcre a Híxar (vers el 1276) i, de vídua, hi habità; testà el 1303.