malaltia de Hodgkin

f
Medicina

Tipus de limfoma, el més freqüent de tots, caracteritzat per la presència de limfòcits atípics de gran volum amb diversos nuclis i nuclèols prominents (cèl·lules de Reed-Sternberg).

Afecta més les dones que no els homes i es manifesta a qualsevol edat, però sobretot al voltant dels 30 i 50 anys. N'hi ha quatre varietats anatomopatològiques d’interès clínic i de diferent pronòstic. Les manifestacions de la malaltia que presenten predomini limfocitari o bé esclerosi nodular es donen més sovint en la gent jove i tenen bon pronòstic; les varietats que cursen amb cel·lularitat mixta o bé deplecció limfocitària són pròpies d’edats avançades i llur pronòstic és pitjor. Clínicament la malaltia pot produir adenomegàlies al coll, el tòrax, l’abdomen i les aixelles, i pot afectar també la melsa, el moll de l’os, el fetge i els ossos; dóna febre, a vegades típicament ondulant (febre de Pel-Ebstein), pruïja i suors. Existeix també un trastorn de la immunitat cel·lular. Amb el tractament adequat, a base de radioteràpia o de quimioteràpia, hom assoleix èxits importants, sobretot en les varietats més benignes i en els estadis inicials de la malaltia. Fou descrita pel metge anglès Thomas Hodgkin (1798-1866).