Començà pintant escenes d’interior i de teatre, com la Beggar’s Opera (1728, Tate Gallery, Londres). Influït pel teatre i la literatura de l’època, satírica i moralitzadora, realitzà el que ell anomenà “moderns temes morals”, sèries que proven el seu afany d’escenificació en la pintura: La carrera d’una cortesana (1732), La carrera d’un llibertí (1733-35, Soane’s Museum, Londres), El matrimoni a la moda (1745, National Gallery, Londres), L’aprenent treballador i el mandrós (1747), Les quatre edats de la crueltat, El carrer de la ginebra i el carreró de la cervesa (1751) i Les eleccions (1755, Soane’s Museum), que gravà ell mateix a fi d’obtenir un major benefici econòmic. Fou un notable retratista: Els nens Graham (1742), Elisabeth Salter (1744), Autoretrat (1745), Els criats de Hogarth (1750), tots a la Tate Gallery, i La noia de les gambes (1750, National Gallery), una de les seves millors obres, on la tècnica solta esdevé quasi impressionista. Escriví Analysis of Beauty (1753), tractat d’estètica.
El contracte matrimonial, de William Hogarth
© Corel Professional Photos
Pintor i gravador anglès.