El 1902 isolà per primera vegada el triptòfan i el 1921, el glutatió. Fou un dels descobridors de l’existència de factors qualitativament mínims (vitamines), l’absència dels quals en la dieta determinava malalties com el raquitisme o l’escorbut. El 1929 rebé el premi Nobel de medicina i fisiologia conjuntament amb Christiann Eijkman.