Fill d’un advocat, inicià estudis de dret. Estudià a Llotja, i fou alumne heterodox de l’Acadèmia Galí. En 1909-11 col·laborà Papitu, on emprà també el pseudònim Isaac. Residí a París (1909-10) i col·laborà a Picarol (1912). Tornà a París el 1913, i es presentà com a pintor el 1915 a Barcelona. El 1916 fou membre fundador de Les Arts i els Artistes. S’instal·là a París del 1917 al 1927 —amb l’interval 1919-20 a Barcelona—; hi feu amistat amb Picasso i Modigliani —que fou, com ell, poulain de Zborowsky i que el retratà dues vegades—, Soutine i Kisling. Novament a Barcelona, col·laborà en la decoració del Palau Nacional de Montjuïc (1929), però del 1935 al 1939 tornà a París.
Amic de X. Nogués i J. Aragay, se sumà a l’ala realista del Noucentisme. Emprà igualment la sanguina, l’aiguatinta, l’aiguada i l’oli. El seu art, d’un lirisme contingut i trencadís, s’expressa especialment a través de figures, interiors, flors i natures mortes. Il·lustrà llibres a l’aiguafort. Exposà a Barcelona, Madrid i París. Obtingué el premi Nonell el 1934 per Descans.