OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Manuel Humbert i Esteve

Disseny i arts gràfiques    Pintura
Figura en un interior (1918), de Manuel Humbert i Esteve
© Fototeca.cat
pintura pint i dibuix dib
Pintor i dibuixant.
Barcelona, 1890 — Barcelona, 1975

Fill d'un advocat, inicià estudis de dret. Estudià a Llotja, i fou alumne heterodox de l'Acadèmia Galí. En 1909-11 col·laborà Papitu , on emprà també el pseudònim Isaac. Residí a París (1909-10) i col·laborà a Picarol (1912). Tornà a París el 1913, i es presentà com a pintor el 1915 a Barcelona. El 1916 fou membre fundador de Les Arts i els Artistes . S'instal·là a París del 1917 al 1927 —amb l'interval 1919-20 a Barcelona—; hi féu amistat amb Picasso i Modigliani —que fou, com ell, poulain de Zborowsky i que el retratà dues vegades—, Soutine i Kisling. Novament a Barcelona, col·laborà en la decoració del Palau Nacional de Montjuïc (1929), però del 1935 al 1939 tornà a París.

Amic de X. Nogués i J. Aragay, se sumà a l'ala realista del Noucentisme. Emprà igualment la sanguina, l'aiguatinta, l'aiguada i l'oli. El seu art, d'un lirisme contingut i trencadís, s'expressa especialment a través de figures, interiors, flors i natures mortes. Il·lustrà llibres a l'aiguafort. Exposà a Barcelona, Madrid i París. Obtingué el premi Nonell el 1934 per Descans .

Col·laboració: 
FFV

Llegir més...