i Manuel Ibáñez i Escofet | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Manuel Ibáñez i Escofet

Periodisme
Manuel Ibáñez i Escofet
© Fototeca.cat
periodisme period
Periodista.
Barcelona, 1917 — Barcelona, 15 de desembre de 1990

S'inicià a la redacció d'El Matí i tornà al periodisme a El Correo Catalán, l'any 1952, del qual fou sotsdirector i promotor de la seva modernització i catalanització. Dirigí Tele-Exprés, a partir del 1968, i en féu una publicació viva i decantada envers els problemes del país. El 1976 s'incorporà a La Vanguardia, de la qual fou un dels tres directors adjunts. Treballà a la Comissió Abat Oliba (1947), fou assessor en matèries informatives dels presidents de la Generalitat Josep Tarradellas i Jordi Pujol, i director dels programes de TVE a Catalunya Les nostres coses, Desperta ferro i La nostra gent.

Publicà dos reculls d'articles, La corda fluixa (1971) i Les arrels i les fulles (1985), i el llibre de memòries La memòria és un gran cementiri (1990).

Fou distingit amb la creu de Sant Jordi (1983) i el premi Ciutat de Barcelona de periodisme (1986).

Llegir més...