OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Ifni

Geografia física
Marroc
Territori del SW del Marroc, al litoral de l’oceà Atlàntic.
Extensió: 
1.500 km2

El relleu és format per un massís muntanyós, avançada de l’Atles, que ocupa tota la part oriental del territori, i una plana litoral, la Naala. El clima és semidesèrtic a l’interior; a la plana és influït pel corrent fred de l’Atlàntic i pels alisis del NW. La majoria de la població és berber; hi ha una minoria europea a la capital, Sidi Ifni. Els recursos econòmics són l’agricultura (ordi i blat) i petites indústries (alimentàries, auxiliar de la construcció). Vers el 1476 Diego García de Herrera, procedent de Canàries, hi fundà un petit establiment comercial, denominat Santa Cruz del Mar Pequeño, que fou destruït (1524) pels berbers. Espanya, en el tractat del 1860 amb el Marroc, reivindicà una base pesquera a la zona de l’antiga Santa Cruz. El 1912 França reconegué la sobirania espanyola a Ifni, i el coronel Capaz l’ocupà el 1934, però al cap d’uns quants anys els francesos reclamaren una part de l’enclavament. Durant el franquisme, fou utilitzat com a penal. Quan França concedí la independència al protectorat del Marroc (març del 1956), el govern espanyol es veié forçat a actuar de la mateixa manera al territori respectiu (abril). N’exclogué, però, la franja del cap Juby, al límit amb la colònia del Sàhara Occidental i l’enclavament d'Ifni. Contrària a aquest arranjament, la monarquia marroquina no envià l’exèrcit a emparar-se d’aquests territoris, però facilità l’organització i l’armament d’escamots de guerrillers.

Precedits de manifestacions contra l’ocupació espanyola, el 23 de novembre es produïren els primers atacs promarroquins de l’anomenada guerra d’Ifni. Mal equipat i mal armat (sobretot per la negativa nord-americana que Espanya utilitzés per a un conflicte colonial l’armament que li havien venut), l’exèrcit espanyol hagué de reclutar soldats de quinta. Amb moltes dificultats i gràcies a l’ajut francès, les forces espanyoles recuperaren parcialment el control del territori després de l’anomena Operación Teide-Écouvillon (gener del 1958). L’1 d’abril de 1958, pels acords d’Angra de Cintra, el cap Juby fou transferit al Marroc i de manera oficial es posà fi a la guerra. Bé que nominalment Ifni continuava pertanyent a Espanya, el control efectiu es limitava a la capital, Sidi Ifni, que per aquest motiu restava sotmesa a un aïllament que n’agreujava la precarietat. El 12 d'octubre de 1968 fou oficialment acordada la retrocessió d’Ifni al Marroc, efectiva a partir del 30 de juny de 1969. Silenciada pel règim franquista, que intentà que en transcendís la mínima informació possible, tant sobre la derrota com sobre les pèssimes condicions en què hagueren de combatre els soldats espanyols, la guerra deixà uns 140 morts del bàndol espanyol, uns 200 del francès i possiblement diversos milers del marroquí.   

Data de revisió: 
2018-02-02

Llegir més...